--Els misteris de la filosofía--

Text 1 Kant

2010-04-26T11:37:00.000-07:00

En el text Kant afirma que tot coneixement prové de l’experiència, tot s’inicia amb les impressions que provenen directament dels objectes i que captem a través dels sentits i que es converteixen en matèria del coneixement.

Cap coneixement precedeix de l’experiència i amb ella comencen tots.
Però encara que el nostre coneixement comença per l’experiència, no té perquè ser així. Podria ser un compost del que la nostra ment a captat de les impressions i de la nostra pròpia capacitat de coneixement, aquesta que no distingim fins que un llarg exercici a través de l’experiència ens ajuda a diferenciar-ho.
Hi ha una qüestió que queda vigent, de si hi ha un coneixement semblant, independent de l’experiència i de les impressions. Aquest coneixements són a priori, el contrari que els empírics que creuen en els a posteriori.

Projecte 6 Grabació de la valoració personal sobre Leibniz

2010-04-23T13:29:00.000-07:00

Proyecte 5 Gottfried Leibniz

2010-04-16T13:08:00.000-07:00

Aqui podeu trobar un power point resumint el meu treball sobre le filosòf Leibniz:

Gottfried Leibniz

View more presentations from papuchi.

Sobre el sentiment moral

2010-04-12T10:54:00.000-07:00

Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel•lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una altra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans.

En aquest text Hume ens parla de la moral, diu Hume que les accions humanes no provenen de la raó, sinó dels sentiments. El sentiment és el que serveix com a fonament de les nostres tries. La raó ens podria resoldre els dilemes morals i determinar el que hem de fer. Però la raó tota sola no pot promoure l’acció, perquè són les passions i els afectes, els que mouen la nostra conducta.
Nosaltres estem atrets per aquelles coses que ens causen plaer i rebutgem el dolor. Això no té explicació, el funcionament dels sentiments és degut a la constitució original de la nostra ment.
No podem explicar totes les nostres accions per la raó, no hi ha un procés infinit en el qual nosaltres ens movem sempre per la raó. Sinó que ha de ser desitjat. Ens movem a través d’unes virtuts i deures morals.

En aquest text Hume ens parla de la moral, diu Hume que les accions humanes no provenen de la raó, sino

Projecte 4 El pensament de Leibniz

2010-04-07T11:30:00.000-07:00

El pensament de Leibniz es pot dividir en quatre grans parts:
- La primera és la teoria de la substància: Leibniz esta d’acord amb Descartes en concebre la substància com una realitat autònoma e independent de qualsevol altre, però no esta d’acord amb el concepte mecanicista i la idea d’extensió de Descartes, ell defensa un dinamisme perquè allò que es simple no pot ser extens.
Segons Leibniz, existeixen infinitat de substàncies simples a les que anomena mònades. Entre elles no intervenen, ni es modifiquen, ni es determinen, sinó que la mònada de les mònades, que és Déu, es qui fa que en l’Univers i hagi una harmonia preestablerta.
- La segona és el tema del principi de raó suficient. Aquesta part es divideix en dos tipus de veritats que són:
• Les veritats de raó: són veritats necessàries i el contrari es impossible.
• Les veritats de fets: capten a través de l’experiència, estudi e investigació.
- El tercer tema és el problema de la llibertat: Leibiniz va defensar sempre la llibertat del esser humà per actuar d’acord a la seva voluntat, i això explica la seva teoria a la distinció entre veritats de fets i de raó.
- L’últim tema del pensament de Leibniz va ser Déu i el principi de les veritats de raó suficient: Segons Leibniz, les veritats de raó es basen en l’enteniment diví, i les veritats de raó en la voluntat divina, que ha decidit crear un món. La raó per a que Déu crearà aquest món i no un altre es que aquest món es el millor de tots els mons possibles. Després ni el mateix Déu seria lliure per a crear distintament a aquest.

Realitat exterior

2010-04-07T10:48:00.000-07:00

De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és molt escèptica, i tendeix a dar-nos una noció de les imperfeccions i límits estrets de l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i la creença que l’acompanya s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem en una cosa qualsevol de l’existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres - i variats - tòpics escèptics, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos-ho.

En aquest text ens parla que Hume es bastant escepticista i ens parla dels límits i les imperfeccions del coneixement humà.
Per tant, el coneixement humà queda reduït a l’experiència, perquè la creença és un sentiment, produït per un hàbit de l’experiència adquirida.
Per exemple els objectes creiem que existeixen quan deixem de percebre’ls.
Per tant, Hume diu que acceptem les nostres qualitats i defectes i que utilitzen la raó perquè no ho podem evitar, es la nostra naturalesa humana.

Déu

2010-04-07T10:36:00.000-07:00

Si totes les nostres idees o pensaments es deriven de les nostres impressions, aquest poder s’ha de manifestar o bé als nostres sentits o bé al nostre sentiment intern. Però tan poc poder es manifesta als nostres sentits en les operacions de la matèria, que els cartesians no han tingut cap escrúpol a afirmar que la matèria és totalment desproveïda d’energia, i que totes les seves operacions són exercides merament per l’energia de l’Ésser suprem. Però fins i tot si és així, sorgeix de bell nou la qüestió: quina idea tenim d’energia i de potència, fins i tot en l’Ésser suprem? Totes les nostres idees sobre una deïtat - d’acord amb aquells que neguen les idees innates - no són més que una composició de les idees que adquirim en reflexionar sobre les operacions de les nostres pròpies ments. Ara bé, les nostres ments no ens ofereixen pas més noció d’energia que la matèria. Si considerem la nostra voluntat o volició a priori i fem abstracció de l’experiència, mai no serem capaços d’inferir-ne cap efecte. I si recorrem a l’ajuda de l’experiència, aquesta només ens mostrarà objectes contigus, successius i en conjunció constant. En resum: o bé no tenim en absolut cap idea de força i d’energia - i aquests mots són irrellevants -, o bé no poden significar res més que aquesta determinació del pensament adquirida per hàbit en passar de la causa al seu efecte usual. Però qui vulgui entendre a fons aquesta qüestió haurà de consultar l’autor. Em dono per satisfet si les persones instruïdes s’adonen que hi ha una certa dificultat en aquesta qüestió, i que qualsevol que la resolgui hi haurà de dir alguna cosa molt nova i extraordinària; tan nova com la mateixa dificultat.

Segons el text Hume diu que només podem conèixer les nostres percepcions de idees e impressions.
Els cartesians afirmaven que l’energia i el moviment de la matèria provenia de Déu. Però això fa que ens preguntem d’on ve l’energia que té Déu? Sobre aquesta pregunta Hume diu que només són una composició de les idees que obtenim en reflexionar sobre el funcionament de les nostres ments.
Nosaltres no podem dir que l’energia de la matèria, prové d’altre lloc que no sigui la pròpia matèria.
Llavors ens porta a dos conclusions el fenomenisme o el escepticisme.
Hume diu que no podem conèixer la causa de l’energia, només coneixem l’efecte.
Per tant, Hume cau en un agnosticisme en que no pot demostrar l’existència de Déu.

Anàlisi de la causalitat

2010-03-25T12:14:00.000-07:00

És evident que Adam, amb tota la seva ciència, mai no hauria estat capaç de demostrar que el curs de la naturalesa ha de continuar sent el mateix d’una manera uniforme i que el futur ha d’estar d’acord amb el passat. Allò que és possible no es pot demostrar mai que sigui i fals, i és possible que els curs de la naturalesa pugui canviar, ja que podem concebre aquest canvi. Encara aniré més lluny i afirmaré que no podia tampoc demostrar mitjançant cap argument probable que el futur havia d’estar d’acord amb el passat. Tots els arguments probables estan muntats sobre el supòsit que es dóna aquesta conformitat entre el futur i el passat; així, doncs, mai no podem provar-la. Aquesta conformitat és una qüestió de fet, i si cal que sigui provada no admetrà cap prova que no es basi en l’experiència. Però aquesta, quan es basa en el passat, no pot ser cap prova de res per al futur, si no és que admetem el supòsit que hi ha una semblança entre ells (passat i futur). Aquest és, per tant, un punt que no pot admetre cap prova, en absolut, i que donem per suposat sense cap prova.
Estem determinats, només pel costum, a suposar el futur d’acord amb el passat. Quan veig una bola de billar que es mou en direcció a una altra, la meva ment és moguda de manera immediata per l’hàbit cap a l’efecte acostumat i anticipo la meva visió en concebre la segona bola en moviment. No hi ha res en aquests objectes, considerats en abstracte, i independent de l’experiència, que em porti a una conclusió semblant; i, fins i tot després d’haver tingut l’experiència de molts efectes d’aquest tipus repetits, no hi ha cap argument que em determini a suposar que l’efecte estarà d’acord amb 1’experiència passada. Les forces mitjançant les quals operen els cossos són totalment desconegudes. Nosaltres en percebem només les seves qualitats sensibles. I quina raó tenim per pensar que les mateixes forces hagin d’estar sempre connectades amb les mateixes qualitats sensibles?
Així, doncs, no és la raó la guia de la vida, sinó el costum. Només ell determina la ment, en tots els casos, a suposar que el futur estarà d’acord amb el passat. Per més fàcil que pugui semblar aquest pas, la raó no podria dur-lo a terme ni per tota l’eternitat.

En aquest text Hume ens parla del futur i del passat. No té perquè el futur tenir relació amb el passat, perquè una cosa que pugui passar en el futur només es basa en la probabilitat i això no vol dir que passi, però tampoc vol dir que no passi, per tant, la naturalesa pot canviar perquè podem concebre aquest canvi.
Llavors tenim que arribar a admetre que hi ha una semblança entre futur i passat en el que s’anomena qüestions de fet que es basen en l’experiència.
Estem guiats per eles costums, de que tot seguirà sent igual o que la mateixa causa farà el mateix efecte, però rés em confirma que això passi, per tant, pot donar-se el cas que d’una causa A es derivi un efecte C. Això la raó mai ho podrà explicar.

Exercici 3 Anàlisi de la causalitat

2010-03-24T14:14:00.000-07:00

Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.

- Comentari de text:

Hume en aquest text parla de la relació entre causa i efecte, la qual es basa gran part de la seva filosofia.
Ell diu que tota causa produeix un efecte, en aquest cas ens posa l’exemple de la bola de billar, una mourà l’altre abans de comunicar-se el moviment per la relació de causa i efecte. Per produir-se a terme això cal que hi hagi contigüitat en el temps i en el lloc, per tant, també cal que això allí succeït abans en el temps perquè així coneixerem el efecte i que fa aqueta causa. Per últim cal que les circumstàncies siguin similars per tal de produir-se el mateix efecte.
A la conclusió que arriba Hume es que aquesta llei és valida, quan hi ha contigüitat, prioritat i conjunció, però apart d’això no podem saber res més.

Exercici 2 El jo existeix?

2010-03-22T08:30:00.000-07:00

El jo és un terme que cal tenir en compte en el temps en el que l’utilitzem, per exemple, jo no sóc el que jo era fa un any.
Ens dubte el jo canvia, perquè a ell se li afegeixen experiències, escenes, vivències i coneixements que el meu jo antic no tenia i, per tant, canvia la meva forma de pensar i pot ser d’actuar, mai tornaré a ser el jo d’abans.

Per tant podem definir el jo com un procés de desenvolupament de la ment, es canvien, imperfecte i mortal.
Només existeix el jo d’ara, el d’abans a desaparegut. El jo s’actualitza a si mateix. Quan parlem de fotos o comportaments d’abans, nosaltres solem dir que aquest sóc jo, però aquesta afirmació és racionalment incorrecta, tindríem que dir aquest era jo, perquè encara que el nostre jo vingui d’aquell “nen”, esta clar que aquell “nen” no sóc jo, aquell “nen” pensava i actuava de manera diferent i igual que el meu cos d’ara ja no és el mateix que era abans.
Cos i ment es troben units al llarg del temps, canvien i finalment moren. Per tant, tenim que dir que el jo existeix, però només el del present, no existeix ni el jo del passat ni el del futur.

Exercici 1 Descartes pag 167

2010-03-11T12:24:00.000-08:00

“ Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer allò que és Déu, i encara el que sigui la seva ànima, és no elevar mai el seu esperit per sobre de les coses sensibles i estar tan acostumats a considerar-ho tot amb la imaginació – que és un mode de pensar apropiat per a les coses materials- que allò que no és imaginable els sembla inintel•ligible. La qual cosa és força òbvia per fet que fins i tot els filòsofs admeten com a màxima en les escoles que en l’enteniment no hi ha res que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és cert que mai no hi ha estat les idees de Déu i de l’ànima. I em sembla que els que volen utilitzar la imaginació per comprendre-les actuen com si, per sentir els sons o olorar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura menys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus respectius objectes mentre que ni la imaginació ni els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”.

1. Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Encara que sigui difícil entendre l’existència de l’ànima i de Déu fora del nostre cos, ja que no tenim proves materials de que existeixin, hem de dir que tot els que ens ofereixen els sentits no es cert, perquè les coses que olorem les captem per el nas i no per la vista es el nas amb l’ajuda de l’enteniment els que ens fan dir quin es aquest objecte, per tant, podem pensar que ànima i Déu existeixen encara que aquestes idees no ens vinguin dels sentits sinó del enteniment.

2. Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:

a) Inintel•ligible: alguna cosa que no pot ser pensada, perquè no tenim probes de la seva existència i no tenim ni idea de com es.

b) Imaginació: acció de la ment que ens fa pensar coses d’una manera semblants a com volem que siguin, encara que al final siguin diferents.

3. Per què diu Descartes que els sentits no “ ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.

Perquè els sentits moltes vegades ens enganyen i segons Descartes aquells que ens enganyen un cop ho poden tornar a fer, per tant, hem de dubtar dels sentits e interpretar totes les coses a partir de l’enteniment , per tal d’obtenir idees clares i distintes de les quals no pugui dubtar.

4. Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima(o de la ment, o del jo) que pugui trobar-se en la història del pensament.

El pensament de Descartes es molt semblant al de Plató, ells dos afirmen la immortalitat de l’ànima. També es pot comparar amb Aristòtil perquè els dos afirmen que hi ànima i cos són dues realitats diferents i ells dos afirmen que es una unió substancial, encara que Descartes no se n’acaba de sortir gairebé, ells dos es diferencien en que Aristòtil afirma que l’ànima té tres facultats i la dels éssers humans pensa i actua moralment cosa que es diferent al pensament de Descartes, ja que aquest no afirma l’existència de diferents classes d’ànima.

5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos? Raona la resposta.

L’ànima segons Descartes es la ment, es el nostre món interior del qual només podem conèixer nosaltres mateixos, encara que no puguem resoldre els dubtes que se’ns plantegen podem dir que coneixem totes les parts del jo, en canvi el cos encara que sembla infinit canvia constantment, a vegades no respon o actua com nosaltres volem, coneixem moltes de les seves parts, però mai podem saber totes les seves capacitats i utilitats ja que la ment no el deixarà fer.
Per això crec que Descartes té raó.

Existeix la realitat fora de la ment independentment que jo la pensi?

2010-02-17T12:18:00.000-08:00

Allò indubtable es que jo existeixo, però saber del cert si la realitat que ens envolta es així o estem en un somni i res del que vivim es la realitat. Descartes fa una distinció del somni de la vigília, dient que quan estem desperts allarguem la mà i la sentim en canvi quan estem dormits res no té coherència i no veiem les coses amb claredat i distinció.
Per tant, un cop diem que no estic dormit i que jo existeixo la resta de coses tenen que existir, tant perquè la resta de persones tenen independència de mi i també afirmen que cadascuna existeix a través de l’afirmació del jo, i perquè si no fos la realitat el que veig i fos tot un somni o manipulació seria impossible somiar una cosa dins d’un somni, per tant el que veig existeix, encara que a vegades els sentits ens enganyen i a vegades veiem coses que no són així realment tenim que dir que aquestes coses existeixen perquè les veig.

Text 4- El dubte metòdic i el cogito

2010-02-11T09:34:00.000-08:00

Anteriors filòsofs a Descartes, havien Agafat opinions i les havien donat com a indubtables.
Descartes vol descobrir la veritat a partir del mètode cartesià.
A partir d’aquí Descartes desconfia de tot el que agafem com a cert i dubta de tot allò que ens allí enganyat una vegada perquè pot tornar-nos a enganyar.
Desprès, també dubta de la realitat er la impossibilitat de distingir els somnis de la realitat, ja que el món de la vigília podria ser un somni.
Però després de suposar això va afirmar que “jo” existeixo perquè puc dubtar dels sentits, puc dubtar de la realitat, puc dubtar de les matemàtiques però no puc dubtar que estic dubtant, perquè si dubto es que penso i si penso sóc, per tant com diu en el text “jo penso, doncs jo sóc”.
Així pot afirmar la primera evidencia el jo.

Text 1: Discurs del mètode

2010-02-09T04:29:00.000-08:00

En aquest text Descartes diu que agafa quatre regles, a partir de les quals dubtarà de tot, són quatre perquè es millor la simplicitat i han de ser fàcils.
A través d’aquestes busca pogué augmentar el coneixement i no prendre allò falç com a verdader.
La primera regla es l’evidencia, la qual diu que no hem d’acceptar com a verdader res que no puguem conèixer com a evidencia que ho es. Hem d’evitar la precipitació i només comprendre amb els meus judicis allò que es presenti amb claredat i distinció.
En segon lloc hi ha l’anàlisi on es tracta de dividir les dificultats en els seves parts més simples fins arribar als elements més basics.
La tercera es la síntesis, es tracta de conduir ordenadament els pensaments des de els més simples als més complexos per arribar a les conclusions a través de la deducció.
Per últim, hi ha la revisió i enumeració on suposa la comprovació de d’anàlisis i de la síntesis. L’objectiu es comprovar que no ens deixem res.

Projecte 3

2010-02-09T01:00:00.000-08:00

Les seves primeres influencies daten del 1663. Aquest any es trasllada a Jena a passar l'estiu. És aquí on coneix a Erhard Weigel, professor de Matemàtica i filòsof. A través d'ell Leibniz va començar a entendre la importància del mètode de demostració matemàtic per a disciplines com la lògica i la filosofia. Weigel creia que el nombre era el concepte fonamental de l'univers i les seves idees van tenir una considerable influència sobre Leibniz.

A l'octubre de 1663 regressa a Leipzig per a començar el seu doctorat en dret. Va obtenir el seu títol en filosofia per una dissertació que combinava aspectes de filosofia i dret estudiant les vinculacions entre aquestes disciplines i les idees matemàtiques que havia après de Weigel.
En la tardor de 1672, comença a estudiar matemàtica i física amb Huygens. Per consell d'aquest, Leibniz va llegir el treball de SaintVincent sobre la summa de sèries i va fer alguns descobriments personals sobre aquest tema.

Leibniz va ser triat membre de la Royal Society de Londres el 19 d'abril de 1673. Leibniz es va trobar amb Ozanam i va resoldre un dels seus problemes, després va tornar a trobar-se amb Huygens que li va donar treballs de Pascal, Fabri, Gregory, Saint-Vincent, Descartis i Sluze.
En la filosofia de Leibniz sol criticar a Descartes i als seus mètodes.
Durant la seva vida va tenir una relació epistolar amb Newton on es posaven al dia de nous descobriments matemàtics sempre critica’n el treball del altre.

¿Creieu que es pot demostrar l'existència de Déu?

2010-01-27T11:46:00.000-08:00

Jo penso, que no es pot demostrar l’existència de Deu, perquè no tenim res de ell nomes el constitueixen, les paraules, els mites, la màgia, la immortalitat, l’impossible. Aquest ser diví com es va anomenar en el seu temps seria l’explicació fàcil a les preguntes de perquè succeeixen els fets, perquè a mi em passen coses bones i a tu de dolentes, també respon a la pregunta de on venim. Aquest “Deu” es la solució als problemes, l’esperança de viure, per arribar a tenir un fi, un sentit que expliqui la nostra existència, sense això els homes anirien desorientats per un mon ple d’injustícies que no es poden resoldre, aquesta esperança de que no s’acaba tot desprès de la mort, que la vida te sentit, que tots serem jutjats pels nostres actes, proporciona a la gent tranquil•litat. En si tot això no explica que hi hagi un Deu, tampoc el desmenteix, però si mes no sembla una invenció de l’home per explicar totes aquelles preguntes les quals no estem capacitats per respondre.

Epicur a Meneceu

2010-01-14T04:30:00.000-08:00

1 Resum de les idees principals

En aquesta carta, Epicur ens parla de la felicitat segons diferents conceptes.
Han de filosofar el jove i el vell. El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats. El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur.
Cal considerar la divinitat com a ésser incorruptible i feliç.
La mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació.
Ens parla del plaer i del dolor, el plaer és el principi i el fi de la vida feliç, l’hem reconegut com a bé primer i connatural, a partir del qual iniciem tota elecció o rebuig.
Llavor no tots els dolors ni tots el plaers són bons o dolents sinó que haurem de triar-ne segons la finalitat que vulguem, perquè a vegades molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor.

2 Títol

La meva felicitat

3 Comparació amb altres autors

Es pot comparar Epicur amb Plató, aquests es diferencien en que Plató considera la felicitat la mort, ja que per a ell ser filòsof es preparar-se per morir, perquè un cop morts anirem al món intel•ligible, on podrem contemplar la veritat que se’ns havia extret a donar-nos la vida, en canvi Epicur considera que la vida s’obté a partir del bé propi i només es pot obtenir en vida, ja que quan morim no hi queda res.
També el podem comparar amb Aristòtil, Aristòtil parla que la felicitat s’assoleix a partir de la vida contemplativa, vida d’acord amb la virtut i pensant, perquè la felicitat resideix en el terme mitja entre els extrems de l’excés i el defecte. S’assembla a Epicur però aquests parla més sobre la felicitat individual i parla dels plaers i dels dolors i que a vegades tenim que anar-hi per alguns extrems per arribar a la felicitat.

4 Explicació de les idees del text segons l’autor

En el text hi surten les bases del epicureisme. Primer comença parlant de que no hem de tenir por ni dels Deus perquè ells viuen tranquils i passen de nosaltres, ni del destí perquè tot està escrit i per últim no hem de témer a la mort perquè quan som no hi es la mort i quan no hi som hi es la mort.
També ens parla de el plaer i el dolor, hem d’organitzar els desitjos per tal de ser autosuficients per tal de satisfer les nostres necessitats més immediates i no tenir desitjos que no són ni naturals ni necessaris.
Finalment diu que reflexionem sobre aquestes teories i busquem els plaers que ens portin a la nostra felicitat.

Que va ser primer l’ou o la gallina?

2009-12-09T10:48:00.000-08:00

En la pregunta: Qui va ser primer: l'ou o la gallina? La majoria respondríem que l’ou, però segons Aristòtil l'ou és un ésser en acte, mentre que en l'ou es troba la gallina en potència... és a dir l'ou pot transformar-se en un pollet. Per tant, en l'ou, es troba el pollet en potència. Quan l'ou es transforma en pollet, llavors, en el pollet es troba la gallina en potència... però és pollet en acte. Per a arribar a una determinació, la mateixa ha d'estar anteriorment en potència i existir una causa eficient que ho determini. L'ou és acte i pollet en potència alhora. No obstant això, es necessita una incubadora o gallina que covi l'ou per diversos dies perquè el pollet en potència es converteixi en pollet en acte i gallina en potència. En l'ordre del temps i el moviment de la potència a l'acte, va ser primer el pollet.

Teories de les idees segons Plató i Aristòtil

2009-12-03T12:00:00.000-08:00

Mentre que la teoria de les idees de Plató es transcendent de les coses i esta separada de les coses, la forma substancial d’Aristòtil es immutant a la substància.
Atistòtil nega la idea d’un món intel•ligible separat del món sensible i diu que les idees de les coses es troben en la realitat.
Aristòtil defensa un realisme, podem entendre les coses per la essència, per exemple la bellesa no existeix en un món intel•ligible sinó en les coses belles.
Plató diu que les idees eren causes de les coses, Aristòtil diu que no les explica. Plató duplica els objectes.
Aristòtil critica al seu mestre i diu que les idees de Plató no afegeixen res a l’explicació dels essers sensibles, per tant, si són l’essència de les cosses es impossible que estigui separada d’ell. Plató entén la separació de les idees i coses com un estat local i diu que com no puc accedir al món intel•ligible tot es erroni en el món sensible.
Un element que se li passa Aritòtil alhora de criticar a Plató es el demiürg, que es el missatger entre les coses i les idees.

Per mi de les dues teories trobo més coherent la d’Aristòtil, ja que es més realista i diu que la veritat es troba en el món sensible no en un món imaginari com diu Plató, aquest afirma que les idees no es poden trobar separades de les coses i trobo aquesta teoria molt més coherent que la de Plató.

Projecte 2

2009-12-02T11:43:00.001-08:00

Leibniz va viure entre els anys 1646 i 1716.
Amb dos anys Leibniz va veure acabada una de les guerres europees més llargues la Guerra dels Trenta anys.
Aquesta guerra va devastar Alemanya, tant socialment com econòmicament i entre un quart i un terç de la població va morir.
Per culpa d’aquesta guerra Alemanya entra en una gran crisi de la que trigarà molt de temps en recuperar-se.
L’home més destacat durant el temps que va viure Leibniz va ser el gran music Johan Sebastian Bach que va néixer al 1685

Ètica a Nicòmac

2009-11-29T10:38:00.000-08:00

En aquest text Aristòtil parla sobre el terme mitja de les cosses.,
Aquest terme mitja es situa entre dos extrems entre el defecte i l’excés. Aquest terme es variable per a cada persona, perquè cadascú analitza les coses d’una manera diferent.
Després parla de la virtut, més exacta i excel•lent que sempre tendeix cap al terme mitjà i es on tenim que procurar estar.
De la virtut ètica podem dir que també té aquestes parts d’excés, defecte i terme mitjà.
La virtut serà un hàbit que tindrem voluntàriament i desenvolupat a través de l’ensenyament i l’aprenentatge a través de exercicis de la repetició dels bons hàbits.

Text Plató del Fedó

2009-11-19T11:51:00.000-08:00

Primer text:

En aquest text ens diu, que hi ha un camí mes curt per arribar allò que desitgem que te que ser la veritat. Per arribar a assolir aquest desig hi ha un obstacle el nostre cos, que fa que la nostra anima no pugui pensar lliurement, perquè sempre ha d’estar pendent de ximpleries i de coses inútils per a la manutenció del cos. El cos fa que tinguem pors, desigs, amors i fa que necessitem diners per tal de menjar, etc. Per això es impossible que assolim la veritat sense desempallegar-nos del cos, així l’anima podrà contemplar la realitat tal i com es, per tant, no serà en aquesta vida sinó quan hàgim mort.
Així que en aquesta vida ens hem de mantenir purs i fer el cas necessari al cos, així ens mantindrem purs i quan morim el deu ens alliberarà i podrem assolir les coses tal i com son, perquè el que no es pur no les pot assolir.

Segon text:

En aquest text de Plató, ens diu que les animes dels homes que han mort són a l’Hades i per tant, els vivents reneixen dels morts.
Hem d’afirmar que tot esta format per una lluita de contraris i que a partir d’això es regeix tot. Per exemple: del més dèbil en sorgeix el més for, per tant, d’una cosa injusta sorgeix una justa.
Entre mig d’aquest dos processos es produeixen altres com es el cas d’una cosa gran una petita es produeix una disminució i d’una cosa petita a una gran hi ha un procés de creixement.
Per tant, del que es viu, el procés per a la mort es el vivent, per tant, del procés de la vida a la mort es la destrucció i de la mort a la vida es la generació.

Esquema Fedó

2009-11-18T10:35:00.000-08:00

1- Comença el relat amb la trobada de Fedó i Equecratres.

2- Conversa a manera d'introducció de Sòcrates en el qual ens enuncia la seva convicció en la immortalitat de l'ànima.

3- Arguments sobre la immortalitat.

4- Discussió sobre aquests arguments (objecten Simmias i Cebes).

5- Nova argumentació sobre la transcendència de l'ànima. Generació i corrupció, etc.

6- Mite sobre el més enllà.

7- Sòcrates descriu la seva actitud davant la mort.

Text 14 de Plató. El coneixement racional: Cràtil, 440a-b.

2009-11-12T11:55:00.000-08:00

"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."

Si considerem que el coneixement canvia constantment, que no es manté, mai sabrem que es el coneixement en si, no podrem captar l’essència, perquè el coneixement que coneixem ara no es el mateix que el del principi. I llavors no existiria els objectes del coneixement no existirien en si les coses belles, perquè ara podrien ser una cosa i més tard una altre cosa. Per això arriben a la conclusió de que si hi ha idees que no canvien com allò que és bell i allò que és bo tindrem que dir que el coneixement no es sotmet a canvi ni a moviment.

El mite de la caverna en l’actualitat

2009-10-28T14:46:00.000-07:00

Podem comparar el mon sensible del mite de la caverna amb els nostre mon tal i com es. Les coses que veiem, creiem que son reals perquè les captem a traves dels sentits i llavors creiem que son així. Això ens fa veure que les coses que veiem podrien no ser així en realitat, ja que, tots els objectes de la realitat els captem a traves dels sentits. Posem un exemple molt clar de que el sentits ens podem enganyar, un daltònic per exemple el veu els colors d’una manera diferent, els colors estan canviats, a lo millor un cotxe groc el veu blau, i ell es creu que es groc però en realitat es blau, i si ara pensem al inrevés, que la persona que veu la realitat es ell i no nosaltres, i nomes fem que dir-li a ell que veu malament, això es com el filòsof que surt de la caverna ell sap que la realitat es una altre i vol ensenyar-li als demes com es la realitat, però sempre el poder de la gent fa que el filòsof quedi restringit. Vivim en un mon d’aparences, no podrem alliberar-nos de ell, estem predestinats a creure el que percebem.

El mite de la caverna

2009-10-26T13:28:00.000-07:00

Aquest mite ens permet veure la visió de Plató de dos mons. El mon sensible que es correspondria a les ombres en la caverna, que son simples aparences i per una altre banda, el mon de les idees on es poden contemplar la realitat de les coses.
Els presoners els compara amb els éssers humans que estan encegats per el mon de les ombres, creuen que el que veuen es real.
El presoner que escapa, Plató l’identifica com el filòsof que vol arribar a la veritat, aquest arriba al mon de les idees i de mica en mica comença a veurà la realitat de les coses, primer els reflexos que simbolitzen els nombres, després les formes de les coses en si, que son les idees pures i finalment el Sol que simbolitza la idea del be suprem, per el que es regeix tot el cosmos.
El filòsof al saber l’autentica realitat baixa a la caverna perquè te la obligació moral de explicar-li als demes presoners com es la realitat, ja que ells estan encegats per les aparences.
Al intentar explicar-li la realitat tracten al filòsof de boig i li diuen que com intenti alliberar-los, el matarien. Aquí també es pot veure simbolitzat la mort del seu mestre Sòcrates, que intentava fer que els demes arribaren a la veritat.

Per llegir el mite de la caverna aneu a:

http://www.webdianoia.com/platon/textos/platon_caverna.htm

I per qui vulgui un video explicant aquest mite aneu a:

http://www.youtube.com/watch?v=nxVwsKNv08Q

Text 4 de Plató

2009-10-22T13:33:00.000-07:00

Segons aquest text es parla sobre la ciència o coneixement, com si estigues per sota dels sentiments, plaers, amors, etc.
Que esta governada per tot això. Però la realitat es, qui pensa això es un ignorant, perquè el que de veritat sap que es el be i que es el mal es deixa guiar per el coneixement i no es deixarà governar per les altres coses que son irrellevants.

Per saber la vida i obra de Plató aneu a:

http://www.filosofia.org/bio/platon.htm

Gottfried Leibniz

2009-10-04T04:20:00.001-07:00

Nascut en Leipzig en 1646, fill d’un professor d’universitat, Friederich Leibnütz i de Catherina Schmuck. Leibzig es va formar en la seva localitat natal en Filosofia i en Dret en Jena i Altdorf, doctorant-se als vint anys.
Aviat va començar a escriure el seu cognom com a “Leibniz” en la seva edat adulta, però els altres freqüentment es referien a ell com a “Leibnitz”, una ortografia que va persistir fins al segle XX.
És l’iniciador de la lògica matemàtica i de la topologia. Enuncia el principi segons el qual la massa pel quadrat de la velocitat es manté constant. El seu gran descobriment és el Càlcul Infinitesimal.
Continuador de la filosofia de Descartes, per a qui existien dues classes de substàncies -corporal i espiritual-, per a Leibniz només existeix la segona, que a més serà simple, indivisible i actuant, és a dir, motor de l’acció.
D’altra banda, Leibniz postula la teoria de l’harmonia preestablerta, segons la qual Déu és el creador de les coses que hi ha en l’univers.
Leibniz va jugar un important paper en la política i diplomàcia europea de la seva època. Ocupa un lloc igualment gran en la història de la Filosofia i en la de les Matemàtiques.
Leibniz va morir a Hanover el 1716.

Per saberne més sobre Liebniz clica aquí:

http://www.digits.cat/colaboracions/gottfried-leibniz

www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_4_/estampes/1_11.htm

També podeu veure un video de la seva obra a:

http://www.youtube.com/watch?v=0XKOIugU_PA

Del no res no pot sortir res

2009-09-30T13:40:00.000-07:00

Segons d’aquesta idea de Parmènides del no res no pot sortir res, ja que del nores no hi ha res , cap objecte, cap color, etc, perquè en el moment que hi hagués alguna cosa ja no seria el no res, a demes com diu Parmènides no s’ha engendrat ni es morirà, perquè l’esser es perfecte, es continu sempre ha sigut així i serà així perquè ell mai ha sigut passat ni serà futur sempre serà present.
Aquesta idea de l’esser s’assembla molt amb la idea d’Anaximandre del apeiron, en aquest diu que el apeiron es l’esser del qual te el principi el cosmos i que tornarà a sortir el apeiron, ja que del no res no pot sortir res.
Es com els mags, gran il•lusionistes, que distorsionen la realitat per donar-nos a entendre que del no res pot sortir qualsevol cosa com un conill del barret, tot això, es una enganyifa perquè mai absolutament mai pot sortir res del no res.

Textos Parmènides

2009-09-28T13:24:00.000-07:00

Text 1
En aquest fragment Parmènides diu que hi ha dos vies de recerca del saber una es la via de la realitat, el ésser és i no pot no ser no esser i l’altre que és la via de l’opinió, ja que cadascú te una percepció diferent de les coses i el que per mi es d’una manera determinada per a els demes pot ser ben diferent.

Text 2
Diu que no pots pensar en el no res, ni en el no ésser perquè en el moment que pensem en el no res estem pensant en alguna cosa que fa que es converteixi en ésser i llavors no seria en el no res.

Text 3
Segons Parmènides l’ésser no es pot dividir en parts, es continu.

Text 4
En aquesta part diu que no hi ha canvi que dona igual on comencis a buscar acabaràs en el mateix lloc perquè hi ha una sola realitat que no canvia.

Text 5
Allò que pensis es i no pots pensar en A i no A. Tens que no anar-hi ni pel camí de la recerca ni el de l’opinió que es aquell en els homes ignorants prenen com bo tot i en comptes d’avançar anem cap enredera.

Per saber la vida i obra de Parmènides aneu a:

http://www.antroposmoderno.com/antro-articulo.php?id_articulo=684

Textos d'Heràclit

2009-09-24T13:18:00.000-07:00

Text 1
Diu que els homes desconeixen la raó universal “el logos” perquè encara que canviï tot al seu voltant i tot segueixi un ordre els homes no es pregunten sobre aquest canvi nomes viuen el moment.

Text 2
En aquest fragment es parla de la lluita de contraris això fa que hi hagi una harmonia, ja que els contraris es necessiten per existir, encara que estiguin en conflicte.

Text 3
Diu que el principi de tot no el podem saber perquè com tot canvia contínuament es impossible saber quin era el principi.

Text 4
Torna a parlar de la lluita de contraris i de que tot esta en perpetu canvi.

Text 5
Quan descobrim el logos que es un ordre universal i que tot esta en plena harmonia ens adonem de que tot forma una sola cosa que comprèn totes les altres.

Per saber-ne la vida d'Heràclit aneu a:

http://www.webdianoia.com/presocrat/heraclito.htm

Text d'Anaximandre

2009-09-02T13:12:00.000-07:00

En aquest fragment es veu com, segons Anaximandre, hi ha un ordre en el procés de tota natura, primer hi ha l’apeiron que es l’orde de tot, on tot esta en pau i en harmonia, després apareix un desordre provocat per l’aparició del cosmos on hi ha límits, lluita de contraris i injustícia, tot això s’acabarà i tornarà a l’apeiron i d’aquest a un nou cosmos.

Per saber més sobre Anaximandre aneu a:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/anaximandro.htm

La persona te dignitat i no preu

2009-05-28T14:45:00.000-07:00

1- Expressa el significat dels termes següents: “ regne dels fins” i “ la dignitat”

Regne dels fins: es tot allò que pot intercanviar-se per altre cosa, que te un preu.

Dignitat: es tot allò que no te un valor comercial sinó un valor afectiu, intern.

2- Que es necessari perquè un esser racional pugui ser considerat “ fi en si mateix”?

Segons Kant, la moralitat i la humanitat son les condicions necessàries perquè un esser humà pugui ser fi en si mateix, ja que fan que tingui dignitat.

Obrar conforme a la virtut més perfecta

2009-05-28T14:44:00.000-07:00

1- Quina es la funció pròpia de l’home segons Aristòtil?

Es una activitat de l’anima que mitjançant la raó es pot aconseguir un fi a la vida, com pot ser la felicitat i aquesta depèn del tipus de virtut que s’apliqui per aconseguir-la.

2- Quina relació existeix entre ser virtuós i ser feliç?

Si les accions de l’home es realitzen conforme a la virtut mes adequada per aconseguir el be humà, l’home pot aconseguir la seva felicitat perquè hi ha unes normes que regeixen la convivència.

DILEMA 3

2009-05-27T14:32:00.000-07:00

1- Pujar la nota:

- Segurament pot fer medicina
- Moralment incorrecte
- Es injust
- Felicitat
- Beneficiar-se del engany
- Mantenir el ritme

No pujar la nota:

- A lo millor no pot fer medicina
- Es moralment correcte
- Es just
- Infelicitat
- Aprendre dels errors
- Esforçar-se més

2- Si que la felicitat del estudiant esta en que el pgi la nota per poder entrar en la carrera de medicina. I la justícia en que pujar-li la nota seria fer trampes, per tant, injust per a la resta d’estudiants.

3- Utilitarisme de l’acte: si analitzaria els detalls de l’alumne al llarg de l’any i valora el cas concret.
Utilitarisme de la regla: No perquè hem de ser objectius

4- No facis als demes el que no vols que et facin a tu.

DILEMA 2

2009-05-27T14:31:00.000-07:00

1-Segons l’ètica i la moral l’Alfons hauria de canviar de feina, però al ser uns essers que ens interessa més el benestar des postres ens quedaríem amb la mateixa feina.

2-Si tenim obligacions amb les generacions futures tal com deia Apel i Jonas hem d’assumir responsablement les conseqüències de les nostres accions per poder deixar a les generacions futures un món, com a mínim, tan habitable com el que nosaltres hem trobat.

3-No perquè estaríem atemptant contra la vida que es una llei universal.

4-Buscant energies alternatives , renovables i que no facin tan malbé la terra.

5-Dels individus perquè la nostra societat esta format per persones i aquestes són les que veritablement prenen les decisions per realitzar una acció i aquesta pot ser beneficiosa o dolenta per la societat.

6-Utilitarista: el diria que es canvies perquè beneficia al major nombre de persones i per la seva felicitat.
Ètica diologica: no acceptaria el nou treball perquè entre els membres afectats no estarien d’acord.

Segons Marx

2009-05-27T13:22:00.000-07:00

Marx diferencia entre dos tipus d'estat el de l'antiguitat i el modern.
El de l'antiguitat es basa en l'esclavitud que es acceptada per la majoria dels membres de la societat, on l’individu no te drets i guanya un sou pèssim com pensar en luxes.
El de l'estat modern on es basa en el propi individu, que te uns drets i una llibertat que no tenia abans. Aquesta societat de bens fa que l'individu sigui esclau d'ell mateix i del seu sou, ja que sense ell no pot satisfer les necessitats egoistes que tenim cada esser humà.
Estic d’acord amb el que diu Marx que abans l’estat es basava en l’esclavitud, ja que no es reconeixien els drets humans, a partir de l’estat modern l’individu a s’ha fet esclau de si mateix, per les seves necessitats egoistes.

Ciutadania democràtica

2009-05-26T13:08:00.000-07:00

Doc 3.
1- De quina manera l’autor caracteritza la ciutadania en aquest text?

Diu que s’ha d’incloure en la societat a tots els homes per igual que tinguin els mateixos dret,s però no tenen que oblidar els seus orígens.

2- Per què diu que el principi de voluntarietat ha de ser considerat a l’hora d’entendre la nacionalitat del ciutadà?

Perquè la nacionalitat la té que sentir dins la mateixa persona no pot ser imposat i no s’ha d’oblidar d’on bé.

3- A que es refereix quan esmenta “l’afirmació de la independència nacional”? I quan esmenta “la realització de la identitat nacional”?
Per què considera que aquests modes d’entendre la democràcia son excloents?

- Es refereix a la independència d’un país respecte d’un altre.

- Es refereix a tots els trets d’una comunitat de ciutadans que es diferencien d’una altre societat.

- Perquè la democràcia ha d’estar formada per una societat que considera lliures e iguals a tots el seus ciutadans, perquè no es donin preferències de la majoria enfront d’una minoria.

Definicions

2009-05-26T07:46:00.000-07:00

- Intel•lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut.
- Maièutica: l’art de donar llum a la veritat
- Hedonisme: ser feliç es experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor.
- Felicitat ( Aristòtil): considera que ser feliç es ser home en el sentit més ple de la paraula.
- Prudència: constitueix la saviesa practica perquè ens ajuda a deliberar b´e, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: cal assegurar-se fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
- Aritmètica de plaers: teoria utilitarista que suma plaers i resta els dolors.
- Utilitarisme de la regla: que exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
- Ètica deontològica: es preocupa pel deure , per les normes i també formalista, ja que de les normes li importa la forma i no els continguts.
- Imperatiu categòric: serveixen per saber si una màxima, un principi pel qual s’orienta la seva acció, pot convertir-se en llei moral.
- Dignitat humana: implica el respecte de l’individu.
- Intuïcionisme dels valors: defensats per Marcheler podem captar els valors a traves d’una intuïció moral.
- Comunitarisme: Es una ètica que defensa les comunitats concretes donant la pèrdua d’identitat i d’individualisme.
- Universalisme: afirma que les comunitats son indispensables per al desenvolupament d’una persona, però la solidaritat comunitària es una solidaritat de grup.

Treball de filosofía

2009-05-22T09:00:00.000-07:00

treball filo

View more OpenOffice presentations from guest84b61c.

Més val ser persona insatisfeta que porc satisfet

2009-04-14T07:06:00.000-07:00

Jo no estic d’acord amb la frase de Mill perquè encara que estigui bé tenir saviesa i tenir ganes d’aprendre e indagar més, també cal aturar-se i pensar en viure la vida i aprofitar-la al màxim. Perquè crec que l’objectiu principal d’aquesta és ser feliç i hi hem d’intentar aconseguir-ho.
La felicitat és un terme molt variable i personal que ha de buscar cada persona per si mateixa i és un objectiu difícil de complir, que encara es més difícil de complir si sempre estem insatisfets amb el nostre coneixement, però tampoc tenim que comportar-nos com porcs satisfets, perquè cauríem en la monotonia i en el desconeixement de la vida mateixa. Per això hauríem de estar en un terme mig en el qual tinguem prou coneixement de la vida però que l’apliquem per viure-la.

Sòcrates “Que ningú fa el mal sabent que ho fa”

2009-03-10T12:10:00.000-07:00

Jo no estic d’acord amb la frase de Sòcrates perquè una persona pot saber que actuar d’una manera esta malament però dur-la a terme igualment, ja que aquesta vol aconseguir un fi determinat.
Aquest terme es recíproc no pot existir l’un sense l’altre. Per exemple quan decidim dir una mentida sabem nosaltres que estem actuant malament, però igualment la diem, per tal, d’aconseguir una finalitat que tendeix a ser bona per a nosaltres.
Això pot ser molt evident entre els companys de feina, que degut a que algú vol aconseguir un lloc millor o el lloc de treball que té un altre company, fa el que sigui necessari per aconseguir-ho encara que sàpiga que això estigui malament, i el justifica que no ha pogut fer-ho d’una altre manera.
Per això dic que aquesta frase no es correcta.

Definicions

2009-02-25T11:43:00.000-08:00

-Temperament : conjunt de sentiments i passions que resulta difícil de modificar.
- Hàbit: repetició d’actes en una mateixa direcció.
-Virtut: si ens predisposem a obrar bé.
- Consciència moral; és la capacitat humana d’adonar-se que unes formes de vida, valors o principis son més humanitzadors.
- Llibertat interna: consisteix a poder decidir per un mateix sobre les qüestions que ens afecten.
- Condicionament: significa que no es té una llibertat absoluta i total.
- Destí: segons el qual tot succeeix fatalment.
- Determinisme econòmic: explica les diferents etapes històriques.
- Determinisme genètic: dotació genètica de cadascun de nosaltres , les causes de totes les nostres actuacions.
- Ús regulatiu: consisteix a investigar tots els fenòmens , que sempre estiguessin produïts per una cosa.
- Autonomia moral: es quan el subjecte es dona a si mateix la seva pròpia llei.
- Nivell preconvencional: la persona té per just el que satisfà els seus interessos.
- Nivell postconvencional: les persones distingeixen entre les normes de la societat i els principis morals universals.
- Responsabilitat moral: és un fenomen subjectiu de la consciència moral, el subjecte es responsable dels seus actes.
- Principi de responsabilitat: em d’assumir responsablement les conseqüències de les accions per deixar el món almenys no pitjor del que l’hem trobat.

Bob Marley "Get up Stand Up”

2009-02-11T14:13:00.000-08:00

"Get up Stand Up” es un himno que debe perdurar en el interior de los seres humanos. Es un tema que elogia a la vida y le insiste a quien la escucha que no hay que dejar de luchar por sus propios derechos. Insiste en que siempre habrá una luz de esperanza y una gran fuerza divina que defenderá a la vida.

Per veure el vídeo de la cançó cliqueu aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=5zTxUxFjLB0

L'home està condemnat a ser lliure?

2009-02-11T14:12:00.000-08:00

Sembla que només l’home ha nascut amb la capacitat de gaudir de la llibertat, els éssers inorgànics (pedres, planetes), els vegetals i el s animals no actuen de forma lliure, es troben lligats a una sèrie de reflexos e instints . Però del que es tracta es d’esbrinar si l’home actua lliurament, si quan l’home aconsegueix un fi a partir d’una elecció pròpia o si ha estat determinat a escollir per la pressió d’un fet extern.

Per que sembla la llibertat de la voluntat es exclusiva de l’home.
Ens sentim lliures quan fem el que volem sense trobar cap tipus de trava, però això en realitat no es del tot cert, ja que en realitat es una il·lusió perquè no sabem que agents externs ens determinen a l’hora d’ obrar d’una manera o d’una altre.

La autentica llibertat comporta un sentiment de determinació, som més lliures quan sabem perquè fem les coses de una certa manera, que principis ètics son els que seguim, que fan que puguem distingir entre el que és bo o dolent.
Sense llibertat, l’home no tindria deures ni obligacions, no seria responsable dels seus actes. La llibertat, en essència, existeix però la llibertat humana té les seves limitacions, perquè pot ser coaccionada exteriorment.

Creus en el destí?

2009-02-10T12:04:00.000-08:00

Sovint pensem que la vida no té cap sentit. La vida és i serà allò que fem de ella, serà el conjunt de significats o de sentits que nosaltres decidim donar-li.
Ningú decideix per nosaltres. El destí el fem nosaltres perquè podem escollir.
Per tant la vida es el conjunt de les actituds amb que nosaltres decidim viure-la i lliurar-nos-hi. És el resultat de les actituds positives que podem escollir de forma voluntària i plenament conscient i , a més, es l’acció que es desprèn de manera natural i coherent.
Per això, crec, que el destí es l’elecció de l’actitud personal davant un conjunt de circumstàncies per decidir el teu propi camí.

La llibertat

2009-02-04T12:41:00.000-08:00

Raons a favor de la llibertat
- Totes les qüestions diàries que prenem son decisions nostres que hem escollit nosaltres per tant som lliures.
- També som lliures a l’hora de parlar perquè podem escollir entre dir la veritat o mentides.

Raons en contra de la llibertat

- L’elecció d’existir ens a estat imposada per els nostres pares.
- A nivell econòmic ningú tria els diners que té. Només pot augmentar-ne el nombre o disminuir-lo segons les decisions que agafi després.
- No pots escollir no morir, perque es un destí que ens ha estat imposat.
- La nostra aparença física també ens ha estat imposada i nosaltres no em elegit res.
- Les malalties que agafem, nosaltres no escollim tenir-les.

Esquema de les fal·làcies

2009-02-03T04:19:00.000-08:00

Exemple de fal·làcia

2009-01-28T15:09:00.000-08:00

Aqui podem veure un clar exemple d'una fal·làcia amb l'anuci del actimel on diuen que científics fan referència que actimel ayuda a les defenses perquè segons ells han fet uns estudis i analísis, es veu clarament com es un argument d'autoritat.

Per poder veure el vídeo clica aquí:

http://www.youtube.com/watch?v=XZXGoEhbpxA

Fal·lacies

2009-01-27T09:59:00.000-08:00

Preguntes complexes:
Has utilitzat una altre vegada el meu xampú?
Tu has estat utilitzant el meu xampú.

Argument ad ignorantiam:
El reo és innocent sempre no es demostri el contrari.
No existeix vida després de la mort perquè ningú ha vingut a dir-nos-ho.

Argument circular:
El pa esta dur perquè esta com una pedra.

Argument ad hominem:
Tu enm dius que beure es dolent ? I a les vuit del mati estaves borracho.

Argument d’autoritat:
El conseller a ha dit al Parlament que:
Per acabar amb el problema de les drogues és necessari legalitzar-les.

Argument ad baculum:
Si no pagues els teus impostos, les teves propietats seran embargades i te convertires en un indigent, així que deus pagar el teus impostos perquè es la teva obligació.

Argument ad populum:
Malgrat les coses lletges que m’has dit jo es segueixo estimant.
Aquesta forma de fer la feina es bona perquè sempre s’ha fet així.

Argument ex populo:
Tot el món diu que els gats negres atrauen la mala sort.
Per tant, els gats negres porten mala sort.
Si tot el món pensa que això és correcte, per força tu has d’estar equivocat.

Argument post hoc, ergo propter hoc:
Cada vegada que es treu un joc a la venda d’alt nivell, les ventes de les consoles pugen.
Per tant, el jocs d'alt nivell coincideixen en el temps amb els augments de les consoles.

La generalització precipitada:
Tots els catalans son garrepes.

Argument del pendent relliscós:
Si els nens compren gelats, els gelats faran que s’engreixin.
Llavors tots els nens tindran sobrepès.
Per tant els nens no han de menjar gelat.

La cultura com a activitat simbòlica

2009-01-20T07:45:00.000-08:00

1- Idees principals
L’home a creat un món simbòlic per poder expressar el seu món interior i per poder comunicar-se amb els altres.
El nostre coneixement fa que no puguem veure el món físic sense abans l’interpretem segons el nostre món simbòlic.

2- Títol
La civilització a partir de l’home.

3- Comenta el text i respon a les preguntes

- Podria l’ésser humà tornar a ser un salvatge feliç que visqués en relació directa amb la naturalesa?
No, perquè l’home el seu punt de vista del món des de la seva perspectiva i no pot veure el món des de la simple realitat de la natura.

- Entre la realitat física i nosaltres s’ha creat un món intermedi, en què consisteix? Qui l’ha creat? Quina funció té?
El món simbòlic consisteix en els mites, la religió, la ciència, el llenguatge, l’ètica, la política i l’art. L’ha creat l’home i la seva capacitat de comprendre el món des de diferents perspectives. Té la funció de poder comunicar-se amb els altres i per poder expressar el món interior de cadascú.

Definicions

2009-01-13T17:07:00.000-08:00

- Individu: es qualsevol ésser complet que pertany a una espècie.
-Individualisme possessiu: l’ésser humà és l’únic propietari de la seva persona i les seves capacitats i no deu res a la societat per elles.
- Sociabilitat natural: l’home necessita la societat i la cultura que aquesta li aporta per realitzar-se d’acord amb les capacitats pròpies.
- Contractualisme: defensa la posició en que el ésser humà no es sociable per naturalesa.
- Estat de natura: situació en que els humans ens moriríem perquè no podrien fer res i seria una guerra de tots contra tots.
- Socialització primària: té l’objectiu d’introduir el subjecte en la societat i es desenvolupa en el si de la família durant la primera etapa de la infantesa.
- Cultura: inclou tot allpo que els éssers humans han produit per adaptar-se al seu entorn físic i social.
- Subcultura:perquè les persones que hi participen no la viuen de la mateixa manera.
- Contracultural: és un moviment de rebel·lió contra la cultura hegemònica que presenta un projecte de cultura i societat alternatives.
- Civilització(Huntington): és l’agrupació cultural més abast, el nivell d’identitat cultural més ampli que pot distingir un ésser humà d’un altre.
- Etnocentrisme: analitza les cultures des del punt de vista de la pròpia cultura, que es converteix en la mesura per valorar les altres.
- Xenofòbia: odi envers els estrangers.
- Aporafòbia: el rebuig i menyspreu envers el pobre.
- Racisme: parteix del fet que hi ha races superiors i d’inferiors. Es defensable des de el punt científic.
- Relativisme cultural: proposa analitzar les diverses cultures es dels seus propis valors i no des d’una cultura alien, i recomana la tolerància cap a les diferents expressions culturals.
- Universalisme:defensa que hi ha uns límits morals.

De quina manera podem assolir la convivència entre les cultures

2008-12-16T10:29:00.000-08:00

Jo crec que per poder conviure totes les cultures diferents del món sense cap tipus de problema racial, xenofòbia,etc hauriem de crear una nova cultura per a tot el món, i que les diferents creences religioses es practiquen al àmbit privat de cada persona perquè no existeixi cap tipus de discriminació. A l’escola s’hauria de explicar quins son els valors de cada religió i les seves diferencies perquè tothom els conegui, i d’aquesta manera potenciar la tolerància entre les diverses creences religioses i formes culturals. El respecte és fonamental per poder parlar d’una convivència en harmonia entre les diferents cultures i religions del món, hem d’aprendre a respectar les diferencies però la falta de coneixement dels diferents costums fan que es donin malentesos que son aprofitats per crear conflictes entre els pobles.
Cal que s’expliqui que el món està conformat per pobles i cultures diferents. Que la riquesa està mal repartida, i que alguns som privilegiats perquè el nostre cantó de món és ric o té mitjans per a desenvolupar-se mentre que, a d’altres indrets, ho passen malament.

La cultura és també un dret fonamental dels pobles. Cal potenciar la diversitat. Perquè en la diversitat hi ha la riquesa i el progrés, que s’ha d’entendre com la millora de les qualitats de vida dels habitants d’un territori.
Hem d'aprendre a conviure amb totes les cultures i pobles. La convivència entre diferents pobles ha de ser enriquidora. Ho hem de veure com a cosa positiva. Perquè quan es doni de manera natural la convivència entre cultures i pobles, parlarem d’una veritable convivència.

L'únic vehicle d'entesa entre cultures i pobles és el diàleg.
S’ha de potenciar la creació de punts de trobada on es pugui produir el intercanvi cultural, on es pugui crear una nova identitat ètnica creada a partir de la pròpia experiència de convivència entre els diferents pobles, que promogui la unió entre persones al marge de costums i religions.

Aportacions de l'antropologia cultural

2008-12-02T12:02:00.000-08:00

Diferencies entre Thomas Hobbes i Jean-Jacques Rousseau

2008-12-02T11:31:00.000-08:00

Thomas Hobbes defensa que l’home es egoista per naturalesa i només busca el seu propi benefici, per conseqüència fa que l’home lluiti contra els altres pel tal de cobrir les seves necessitats. També diu que poder conviure en pau es necessari tenir un líder capaç d’establir unes lleis.
En canvi Jean-Jacques Rousseau diu que l’home pot viure fora de la societat i que l’home es bo per naturalesa. També diu que la societat per a l’home afavoreix al seu desenvolupament, si fos una societat amb pocs habitants i una comunitat igualitària. La possessió de propietats i l’egoisme fan que l’home posi en perill la seva convivència.
La solució per aquets problemes segons Rousseau seria una societat que es fomentes en l’acord de tothom i orientada cap al bé comú.

Thomas Hobbes. Per més informació cliqueu a: http://es.wikipedia.org/wiki/Thomas_Hobbes

Jean-Jacques Rousseau. Per més informació cliqueu a: http://www.biografiasyvidas.com/biografia/r/rousseau_jeanjacques.htm

L’individualisme possessiu

2008-11-26T10:14:00.000-08:00

1 Idees principals

L’home és un esser humà en virtut de la seva independència amb respecte d’altres.
S’entén per llibertat la no dependència de cap relació amb la resta de la societat.
L’individu no deu res a la societat, és propietari de la seva persona i capacitats.
La societat humana es vista com una intercanvi de bens i serveis.

2 Títol

1)L’oferta i demanda de la llibertat humana

2)Individualisme igual a llibertat

3 Anàlisi del text.

El text ens parla d’una societat on les persones només es relacionen per interès, es un intercanvi comercial voluntari, tant sols es busca el benefici propi, no és un ésser social per naturalesa.
L’home és un esser humà si és propietari de la seva persona i de les seves capacitats i per tant ell decideix voluntàriament si vol alienar les seves capacitats per treballar . L’estat no és propietari de la llibertat de les persones perquè l’individu no deu res a la societat.

Definicions de filosofia

2008-11-25T11:06:00.000-08:00

Raó teòrica: és aquella que s’’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.

Metafísica: part de la filosofia que tracta de saber més enllà dels sentits.

Ultimitat: és arribar a qüestions ultimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: es el que es troba situat a sota, es a dir, es la base. Podem dir que es el jo.

Objecte: es allò sobre el qual recau aquesta acció, allò que resulta conegut.

Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.

Interès emancipador: alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: és una veritat acceptada sense crítica.

Escepticisme moderat: Hume(S.XVIII) ens em de comportar d’acord amb allò que es més probable.

Perspectivisme: manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant deferents perspectives.

Realisme: defineix que la realitat, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.

Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. Allò indubtable és l’existència de la consciència, la seguretat que o estic pensant o coneixent.

Noesi: la consciència s’obre a la realitat.

Prejudici(Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc i que formen part del coneixement.

Ignorancia: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidencia sensible: criteri de veritat que es basa e les dades dels sentits.

Adequació: concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.

Coherència: criteri de veritat que es basa en que una proosicio ha deduirse logicament del conjunt de preposicions del que forma part.

Pragmatisme: difusa allò que es vertader amb allò que es útil.

Consens: acord entre diferents interlocutors.

Contingent: allò que existeix però podria no existir.

Necessari: quelcom a que existeix i no pot no existir.

Virtualitat: conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic, productes de ficció o fantasia, etc.

Virtual es real?

2008-11-19T17:00:00.000-08:00

La realitat es un concepte difícil de definir, perquè nosaltres podem dubtar de tot el que ens envolta, menys de nosaltres mateixos.
Per això com totes les coses que l’esser humà ha creat la virtualitat es una d’elles i com la resta podem dubtar de la seva existència.
Jo crec que el que es virtual es real perquè es una abstracció del pensament humà, com la llum que la pots veure però no la pots tocar. Hi han molts mites d’un mon virtual però això no deixa de ser un mite perquè el concepte de virtualitat només agrupa un sistema capaç de emmagatzemar informació i enviar-la a través d’una xarxa de cables fins a altres servidors i el seu funcionament de transmetre informació es semblant en algunes coses al funcionament de la línia telefònica.
Per això dic que es real com totes les coses que veiem, però només es la meva opinió i no deixa de ser refutable.

Adequació i verificació pragmàtiques

2008-11-18T11:02:00.000-08:00

1 Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?

Segons el text la relació entre veritat i vida real es la adequació entre el que es pensa o es diu amb la realitat, son idees certes les que es poden assimilar, es poden provar , es a dir es poden verificar o corroborar.

2 Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan una idea es certa i a més a més té una utilitat,es a dir , serveix per resoldre problemes.

3 Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?

Si, el pragmàtic es aquell que utilitza una determinada cosa per un fi concret, que considera una cosa o idea útil en un determinat moment, o sigui, adaptarà una idea certa a la seva realitat i si el resultat es eficaç per a ell això serà el valor efectiu de la veritat .

4 Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

Si

5 Busca informació sobre William James.

Nova York, 1842 - Chocorua, 1910) Psicòleg i filòsof nord-americà. Germà major del novel·lista Henry James i fill d'altre Henry, notable filòsof seguidor deSwedenborg, és el pensador nord-americà modern més benvolgut i admirat. Els seus avantpassats van ser immigrants irlandesos, enriquits en la seva nova pàtria.
William James es va afanyar a elaborar les seves derivacions filosòfiques. En 1897 La voluntat de creure va oferir una justificació "interior" (o sigui psicològica) del fenomen de la "fe". Llargues investigacions en el camp de la Psicologia i de la Filosofia de les religions li van dur en 1902 al text Les vàries formes de l'experiència religiosa, en el qual culminava una tradició ideològica nord-americana iniciada un segle i mig abans per Jonathan Edwards amb el seu reatise Concerning Religious Affections.
Al llarg de tota la seva vida va mantenir estretes relacions amb filòsofs i psicòlegs d'Europa, on va estar amb freqüència. En els últims anys es va veure aclaparat per una sèrie d'honors oficials, rebuts tant en la seva pàtria com en l'estranger.

Per saber més coses sobre la vida de Williams James aneu a:

http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/james.htm

El problema de la filosofia contemporania

2008-10-29T12:36:00.000-07:00

-Per que l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima?
Quines conseqüències té per a nosaltres?

Ens quedem a la superfície de les coses i no profunditzem per arribar al coneixement.

-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Si, alguna vegada he reflexionat sobre el sentit de l’existència de l’home.

-Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?

Ens queixem de les preguntes que ens realitzem però no ens esforcem per arribar a respondre-les.
Aquesta situació es transfisica. O sigui, que va més allà de la física.

Veritat, realitat, concordança

2008-10-29T11:58:00.000-07:00

1 Idees principals.

La paraula veritat, s’utilitza per designar aquelles coses que són certes.
Quan sabem que es cert diem que això es real.
Un enunciat és cert quan allò que diu concorda amb el que anuncia.

2 Títol

La verdadera veritat

3 Comenta el text i contesta les preguntes.

En aquest text l’autor es Martin Heidegger i es un fragment del llibre “De la esencia de la verdad”
En el text et parla sobre la paraula veritat amb la qual fa referència amb lo que es cert, la realitat i la seva concordança.
En el text posa un exemple sobre lo que es aparença i veritat explica’n l’or fals que aparentment es real però no es així. Un altre exemple seria els bitllets fals que a simple vista son tots iguals, però si els mirem a traves de llum ultraviolada trobem diferencies i per tant es irreal.
Diem que una cosa és verdadera, quan aquesta es certa per tant real. Un exemple seria “És una verdadera alegria col·laborar en l’èxit d’aquesta tasca” Un altre seria la de l’or fals.

Mètodes filosòfics

2008-10-29T10:53:00.000-07:00

Exercici 1

2008-10-28T12:18:00.000-07:00

Pg31 Com justificaries que l’afirmació “només se que no se res” és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En que consisteix la saviesa? De entre els citats més avall, qui diries que es savi? Raona la resposta.

a) Un científic, premi Nobel de la seva especialitat.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista, reconegut pels millors crítics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions.
e) Una persona feliç.

Jo crec que es la B perquè aquesta senyora a té el saber comú, que s’adquireix per la experiència en la vida quotidiana, per tant aquesta persona es sàvia.

Veritat i perspectiva

2008-10-28T11:56:00.000-07:00

1. Idees principals

Hi ha una sola realitat que pot ser vista des de diferents perspectives.
La perspectiva es un dels components de la realitat.
Cada individu té un punt de vista diferent que ajuda a conèixer la veritable realitat.

2. Títol

Una realitat, totes les perspectives

3. Què podem conèixer els individus de la realitat?
Podem conèixer-la tal qual és? Per què?

Només una porció, depenen la situació i el lloc on es trobem.
No, perquè tindríem que fer una barreja de totes les perspectives que existeixen i això no ho podrem realitzar mai.

4. Quin mètode defensa? Compara amb altres mètodes.

Defensa el mètode perspectivisme. Perquè diu que cada vida es punt de vista sobre l’univers. Cada individu és òrgan insubstituïble per a la conquesta de la veritat. I aquests mètode diu que es pot arribar al coneixement, però conjugant totes les perspectives.
En comparació amb l’escepticisme, es diferencien en que aquest defensa que es impossible arribar al coneixement, en canvi el perspectivisme diu que si que es pot arribar.
En comparació amb el dogmatisme, s’assemblen en que els dos diuen que podem arribar al coneixement.

Podem arribar a conèixer?

2008-10-22T11:53:00.000-07:00

Jo crec que no podem arribar al coneixement complet de la realitat, perquè nosaltres només adquirim coneixement de la realitat segons la nostra perspectiva, però això no vol dir que no hagi altres realitats.

La percepció de la realitat que nosaltres coneixem es a partir dels sentits que ens donen informació dels objectes que estan davant nostre. Percibim objectes, no un munt de sensacions. Els objectes són alguna cosa que té significat en la nostra vida per exemple els arbres, cadires, els homes, etc.

Totes les persones no percibim la realitat de la mateixa forma, depèn de la manera de ser, com per exemple: davant una muntanya un pintor veu un paisatge i un ingenier veu una possible explotació.
De manera que cada esser humà aporta el seu coneixement segons la seva manera de percebre de la realitat, per tant, el coneixement té que ser un conjunt de totes les perspectives.

Una altre font de coneixement es l’experiència humana. Aquesta ens ensenya el valor significatiu dels objectes dins la societat. Per això, l’experiència està molt relacionada amb la memòria, perquè si no poguéssim recordar situacions anteriors la nostra existència en el món no tindria sentit.

Defineix breument els conceptes següents

2008-10-15T13:04:00.000-07:00

- Saber ordinari: es funda en l’experiència de la vida quotidiana.

- Saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i crític. No busca nomes el que, sinó també el perquè.

- Filosòfic: el conjunt de perspectives des de les quals els pensadors que hi ha hagut en el decurs de la historia han mirat d’aprendre la realitat i han desenvolupat aquesta saber.

- Ciència “moderna”: qualsevol enunciat científic no nomes ha de formar part d’un saber rigorós sinó que han de poder verificar-se falsar-se experimentalment.

- Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada , ordenada i orientada a la consecució d’un fi.

- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables.

- Inducció incompleta: comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

- Hipòtesi:Es una afirmació sobre l’existència d’una d’aquestes regularitats o sobre les seves causes.

- Llei: Són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

- Teoria: Són un conjunt de lleis de les quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència particular.

- Falsació: una hipòtesi es refuta o falsa quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

- Comprendre: un esdeveniment consisteix a captar-ne el sentit per la quel cosa col situar-se dins dels fets.

- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

- M. Empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.

- Empirisme: tota filosofia segons la qual l’origen ei el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible i , per tant, serveix del mètode inductiu la investigació.

- Transcendental:mètode creat per kant no mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne raó.

- Joc de llenguatge: no són solament maneres diferents d’utilitzar-lo, sinó models que descriuen situacions comunicatives.

- Hermenèutica no normativa:considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió com la tradició, la historia , l’autoritat, el llenguatge,etc,

L' objecte de la filosofia

2008-10-15T10:52:00.000-07:00

1- Idees principals

2- Títol

3- Quina funció té la filosofia en aquest text? Perquè Wittgenstein diu que la seva filosofia es una activitat.
Comenta la frase.

4- Quin mètode defensa?
Compara altres mètodes.

5- Informació de Wittgenstein.

1- La filosofia pretén aclarir els dubtes que ens plantegem dins nostre. La filosofia consisteix a pensar no memoritzar. L’objectiu es poder trobar una resposta a totes les preguntes.

2- La filosofia es una activitat lògica.

3- La filosofia té que aclarir i determinar les idees confuses per tal de que es puguin comprendre.
Perquè ell intenta donar unes respostes lògiques, per tant realitza una activitat mental.
La filosofia es planteja donar respostes a problemes que resulten confusos, e intenta definir-los. Però la filosofia no pot donar respostes a tots els problemes ja que no es basa en resultats matemàtics.

4- El analiticolingüístic: analitza el llenguatge e intenta aclarir-lo. En comparació amb l’hermenèutic es sembla que volen interpretar i comprendre els sentits dels textos. Es diferencien que el primer vol analitzar els textos aplicant la lògica i el segon vol comprendre els textos mitjançant l’estudi de la tradició, la historia, l’autoritat, el llenguatge, el context,etc.
I comparant-lo amb el mètode empirista es diferencien en que l’origen dels nostres coneixements deriven de l’experiència, per tant, s’estudia la naturalesa humana.

5- Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.

Per saber més coses sobre Wittgenstein cliqueu aqui:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

XAVIER ZUBIRI

2008-10-07T11:39:00.000-07:00

Biografia:

(San Sebastián, 1898 -- Madrid, 1983)

Va néixer Zubiri a Sant Sebastià el 4 de desembre de 1898. Segons compte la seva vídua, Carmen Castro, el metge que va atendre l'enllumenament va diagnosticar que gràcies a Déu no viuria, ja que de fer-lo es quedaria ximple. Una mostra que fa cent anys molts galenos ja posseïen el que s'ha donat a cridar ull clínic. Fins als sis anys la llengua de Zubiri va ser el basc o euskera, el que al dir de Carmen Castro li facilitaria l'aprenentatge de la llengua sumèria. ALS 17 anys ingressa en el Seminari de Madrid, coneixent així a un dels professors que més li va ensenyar en el camp de la filosofia en els seus primers anys, Juan Zaragüeta. En 1919 coneix a Ortega i Gasset, el qual dirigirà la seva tesi doctoral presentada en la Universitat de Madrid en 1921 . En 1920 es llicencia en filosofia en l'Institut Superior de filosofia de la Universitat de Lovaina. Aquest mateix any aconsegueix el doctorat en Teologia a Roma. En 1921 es doctora en Filosofia per la Universitat Central de Madrid. Aquest mateix any, al setembre, s'ordena diácono, establint-se a Madrid. En la Universitat madrilenya guanya la càtedra de Filosofia en any 1926 . Entre els anys 1928-1930 gaudeix d'un permís d'estudis que li duu A Friburg, on estudia amb Husserl i Heidegger, i també a Berlín, on assisteix als cursos de Nicolai Hartmann, i coneix a Einstein, Schrödinger, Max Planck i Werner Jaeger. Coneix a Berlín a Carmen Castro, quan ella només contava amb 18 anys. Entre 1931 i 1935 exerceix en la seva càtedra de Madrid. En 1936 es casa amb Carmen a Roma, després d'un procés eclesiàstic per a arribar a l'estat laical. En Roma té oportunitat d'estudiar llengües de l'antic orient amb el sumerióleg A. Deimel. A l'esclatar la guerra civil a Espanya, Zubiri és vigilat a Roma per l'ambaixada franquista, pel que sembla per ser basc i professor universitari, coses que ja per separat eren motiu de sospita per al règim. Donada la incomoditat i les pressions existents a Roma, es trasllada al costat de la seva dona a París, vivint en el Col·legi d'Espanya de la Ciutat Universitària. En París té ocasió de treballar amb Luis De Broglie en el camp de la física i amb Benveniste en el de la filologia. Freqüenta també al filòsof Maritain. A l'acabar la guerra civil torna A Espanya, acceptant la càtedra de filosofia en la Universitat de Barcelona, pel que sembla perquè volien allunyar-lo de Madrid, però rebutjant el deganat que li van oferir. Exerceix a Barcelona durant els anys 1940-1942, doncs en aquest últim any va sol·licitar una excedència sine die, una renúncia vetllada donades les pressions del règim. Tota la seva marxa filosòfica fins a l'any 1944 és denominada per Zubiri la seva etapa fenomenològica i es recull en el llibre Naturalesa, Història, Déu com una recopilació d'articles. A partir d'aquest moment comença el que ell denominava la seva etapa metafísica, és a dir, la seva etapa de maduresa, en la qual apareixeran els seus llibres més originals, marcant una fita el primer d'ells, Sobre l'Essència, de 1962 . En l'any 1945 comencen els cursos privats que ofereix Zubiri ja fora de l'àmbit universitari. Aquests cursos duraran fins a l'any 1976, amb una interrupció entre 1954 i 1959. A partir de 1977 Zubiri es va consagrar a preparar la seva obra escrita, que fins a aquest moment constava de molt poques obres, si exceptuem els articles. Va participar, això sí, intensament en el Seminari Zubiri, creat en 1971 . Els cursos zubirians s'han anat publicant en forma de llibres després de la mort del filòsof, esdevinguda el 21 de setembre de 1983, sent la trilogia titulada Intel·ligència sentent un dels més representatius per la seva originalitat i importància en l'àmbit de la Teoria del coneixement.

Per més informació aneu :

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri

Hipòtesi, llei i teoria.

2008-09-30T13:12:00.000-07:00

Exercici filosofia pag.21

- Què tenen en comú i en què es diferencien les lleis i les teories científiques?

Les lleis es formen a partir d’una hipotesi, les quals han passat unes comprovacions. Un conjunt de lleis formen una teoria científica.
Les lleis demostren la causa d’una regularitat.
Les teories són un conjunt de lleis les quals demostren una regularitat més gran.

- Busca algun exemple de teoria i indica algunes lleis que la formen.

Teoria de la relativitat

Les lleis són:

- La massa d'un cos augmenta amb la seva velocitat.

- La seva longitud, en el sentit del moviment, disminueix.
- El temps passa més a poc a poc. Segons l'equació.
- La massa és energia i l'energia té massa. Massa i energia estan relacionades per la famosa equació: E=mc2.

Pagina web de la teoria de la relativitat (http://ca.wikipedia.org/wiki/Teoria_de_la_relativitat)

El saber científic

2008-09-24T10:26:00.000-07:00

Definicions

2008-09-23T08:41:00.000-07:00

Ciutadà: Persona que viu en les ciutats i que formen part de la societat.
Política: Ciència, que tracta la organització i l’administració d’un estat.
Democràcia: Es un sistema polític on els ciutadans a traves dels vots elegeixen les lleis i els seus governants.
Tirania: Persona que vol exercir de forma molt agressiva.
Drets Humans: Són un conjunt de lleis i normes que obliguen a respectar les persones.

Estat de dret: model d’estat en el qual tots sotmesos a les lleis establertes.

Individualisme: Teoria que diu que es previ l’individu abans que la societat.

Socialisme: Teoria que afirma que la societat es previ a l’individu.

Justícia: virtut moral en que es basa en la veritat i mirar que la societat compleixi totes les normes establertes per l’estat.

Poder: esser capaç d’influir en els demés.

Que es la filosofia?

2008-09-17T18:55:00.000-07:00

La filosofia son les qüestions que es fa una persona a si mateixa sobre el perquè de la vida i l’univers.
Podem dir que tots els essers humans, al arribar a un moment determinat de la vida, es plantegen qüestions existencials.¿qui no vol saber què som, on anem, d’on venim, que sentit té la nostra existència , si hi ha un Déu o bé estem sols en el univers?
Nosaltres volem obtenir respostes a aquests problemes que no sabem resoldre, volem adquirir coneixements, donar-li un sentit a la nostra vida, els essers humans necessitem explicacions sobre l’entorn del nostre mon, ja que no ens conformem només amb estar en el mon, l’home necessita la concepció de l’univers per tal de poder-se orientar i que li permeteixi saber a que aferrar-se.
La filosofia tracta els problemes des de diferents punts de vista i no es posa ni de part de la ciència, ni de la religió, ja que els filòsofs es plantegen si hi ha un Deu que va crear tot l’Univers o si l’Univers es va produir pel xocs de partícules que van originar el big bang.
Per comprendre la filosofia cal reconèixer que tu no saps totes les respostes, per tant tens que buscar-hi la resposta per tal d’obtenir coneixement i donar-li lògica a les nostres vides.

Pagina web que diu que es la filosofia.
http://www.misrespuestas.com/que-es-filosofia.html