Que va ser primer l’ou o la gallina?

En la pregunta: Qui va ser primer: l'ou o la gallina? La majoria respondríem que l’ou, però segons Aristòtil l'ou és un ésser en acte, mentre que en l'ou es troba la gallina en potència... és a dir l'ou pot transformar-se en un pollet. Per tant, en l'ou, es troba el pollet en potència. Quan l'ou es transforma en pollet, llavors, en el pollet es troba la gallina en potència... però és pollet en acte. Per a arribar a una determinació, la mateixa ha d'estar anteriorment en potència i existir una causa eficient que ho determini. L'ou és acte i pollet en potència alhora. No obstant això, es necessita una incubadora o gallina que covi l'ou per diversos dies perquè el pollet en potència es converteixi en pollet en acte i gallina en potència. En l'ordre del temps i el moviment de la potència a l'acte, va ser primer el pollet.

Teories de les idees segons Plató i Aristòtil

Mentre que la teoria de les idees de Plató es transcendent de les coses i esta separada de les coses, la forma substancial d’Aristòtil es immutant a la substància.
Atistòtil nega la idea d’un món intel•ligible separat del món sensible i diu que les idees de les coses es troben en la realitat.
Aristòtil defensa un realisme, podem entendre les coses per la essència, per exemple la bellesa no existeix en un món intel•ligible sinó en les coses belles.
Plató diu que les idees eren causes de les coses, Aristòtil diu que no les explica. Plató duplica els objectes.
Aristòtil critica al seu mestre i diu que les idees de Plató no afegeixen res a l’explicació dels essers sensibles, per tant, si són l’essència de les cosses es impossible que estigui separada d’ell. Plató entén la separació de les idees i coses com un estat local i diu que com no puc accedir al món intel•ligible tot es erroni en el món sensible.
Un element que se li passa Aritòtil alhora de criticar a Plató es el demiürg, que es el missatger entre les coses i les idees.

Per mi de les dues teories trobo més coherent la d’Aristòtil, ja que es més realista i diu que la veritat es troba en el món sensible no en un món imaginari com diu Plató, aquest afirma que les idees no es poden trobar separades de les coses i trobo aquesta teoria molt més coherent que la de Plató.

Projecte 2

Leibniz va viure entre els anys 1646 i 1716.
Amb dos anys Leibniz va veure acabada una de les guerres europees més llargues la Guerra dels Trenta anys.
Aquesta guerra va devastar Alemanya, tant socialment com econòmicament i entre un quart i un terç de la població va morir.
Per culpa d’aquesta guerra Alemanya entra en una gran crisi de la que trigarà molt de temps en recuperar-se.
L’home més destacat durant el temps que va viure Leibniz va ser el gran music Johan Sebastian Bach que va néixer al 1685