Existeix la realitat fora de la ment independentment que jo la pensi?

Allò indubtable es que jo existeixo, però saber del cert si la realitat que ens envolta es així o estem en un somni i res del que vivim es la realitat. Descartes fa una distinció del somni de la vigília, dient que quan estem desperts allarguem la mà i la sentim en canvi quan estem dormits res no té coherència i no veiem les coses amb claredat i distinció.
Per tant, un cop diem que no estic dormit i que jo existeixo la resta de coses tenen que existir, tant perquè la resta de persones tenen independència de mi i també afirmen que cadascuna existeix a través de l’afirmació del jo, i perquè si no fos la realitat el que veig i fos tot un somni o manipulació seria impossible somiar una cosa dins d’un somni, per tant el que veig existeix, encara que a vegades els sentits ens enganyen i a vegades veiem coses que no són així realment tenim que dir que aquestes coses existeixen perquè les veig.

Text 4- El dubte metòdic i el cogito

Anteriors filòsofs a Descartes, havien Agafat opinions i les havien donat com a indubtables.
Descartes vol descobrir la veritat a partir del mètode cartesià.
A partir d’aquí Descartes desconfia de tot el que agafem com a cert i dubta de tot allò que ens allí enganyat una vegada perquè pot tornar-nos a enganyar.
Desprès, també dubta de la realitat er la impossibilitat de distingir els somnis de la realitat, ja que el món de la vigília podria ser un somni.
Però després de suposar això va afirmar que “jo” existeixo perquè puc dubtar dels sentits, puc dubtar de la realitat, puc dubtar de les matemàtiques però no puc dubtar que estic dubtant, perquè si dubto es que penso i si penso sóc, per tant com diu en el text “jo penso, doncs jo sóc”.
Així pot afirmar la primera evidencia el jo.

Text 1: Discurs del mètode

En aquest text Descartes diu que agafa quatre regles, a partir de les quals dubtarà de tot, són quatre perquè es millor la simplicitat i han de ser fàcils.
A través d’aquestes busca pogué augmentar el coneixement i no prendre allò falç com a verdader.
La primera regla es l’evidencia, la qual diu que no hem d’acceptar com a verdader res que no puguem conèixer com a evidencia que ho es. Hem d’evitar la precipitació i només comprendre amb els meus judicis allò que es presenti amb claredat i distinció.
En segon lloc hi ha l’anàlisi on es tracta de dividir les dificultats en els seves parts més simples fins arribar als elements més basics.
La tercera es la síntesis, es tracta de conduir ordenadament els pensaments des de els més simples als més complexos per arribar a les conclusions a través de la deducció.
Per últim, hi ha la revisió i enumeració on suposa la comprovació de d’anàlisis i de la síntesis. L’objectiu es comprovar que no ens deixem res.

Projecte 3

Les seves primeres influencies daten del 1663. Aquest any es trasllada a Jena a passar l'estiu. És aquí on coneix a Erhard Weigel, professor de Matemàtica i filòsof. A través d'ell Leibniz va començar a entendre la importància del mètode de demostració matemàtic per a disciplines com la lògica i la filosofia. Weigel creia que el nombre era el concepte fonamental de l'univers i les seves idees van tenir una considerable influència sobre Leibniz.

A l'octubre de 1663 regressa a Leipzig per a començar el seu doctorat en dret. Va obtenir el seu títol en filosofia per una dissertació que combinava aspectes de filosofia i dret estudiant les vinculacions entre aquestes disciplines i les idees matemàtiques que havia après de Weigel.
En la tardor de 1672, comença a estudiar matemàtica i física amb Huygens. Per consell d'aquest, Leibniz va llegir el treball de SaintVincent sobre la summa de sèries i va fer alguns descobriments personals sobre aquest tema.

Leibniz va ser triat membre de la Royal Society de Londres el 19 d'abril de 1673. Leibniz es va trobar amb Ozanam i va resoldre un dels seus problemes, després va tornar a trobar-se amb Huygens que li va donar treballs de Pascal, Fabri, Gregory, Saint-Vincent, Descartis i Sluze.
En la filosofia de Leibniz sol criticar a Descartes i als seus mètodes.
Durant la seva vida va tenir una relació epistolar amb Newton on es posaven al dia de nous descobriments matemàtics sempre critica’n el treball del altre.