Ètica a Nicòmac

En aquest text Aristòtil parla sobre el terme mitja de les cosses.,
Aquest terme mitja es situa entre dos extrems entre el defecte i l’excés. Aquest terme es variable per a cada persona, perquè cadascú analitza les coses d’una manera diferent.
Després parla de la virtut, més exacta i excel•lent que sempre tendeix cap al terme mitjà i es on tenim que procurar estar.
De la virtut ètica podem dir que també té aquestes parts d’excés, defecte i terme mitjà.
La virtut serà un hàbit que tindrem voluntàriament i desenvolupat a través de l’ensenyament i l’aprenentatge a través de exercicis de la repetició dels bons hàbits.

Text Plató del Fedó

Primer text:

En aquest text ens diu, que hi ha un camí mes curt per arribar allò que desitgem que te que ser la veritat. Per arribar a assolir aquest desig hi ha un obstacle el nostre cos, que fa que la nostra anima no pugui pensar lliurement, perquè sempre ha d’estar pendent de ximpleries i de coses inútils per a la manutenció del cos. El cos fa que tinguem pors, desigs, amors i fa que necessitem diners per tal de menjar, etc. Per això es impossible que assolim la veritat sense desempallegar-nos del cos, així l’anima podrà contemplar la realitat tal i com es, per tant, no serà en aquesta vida sinó quan hàgim mort.
Així que en aquesta vida ens hem de mantenir purs i fer el cas necessari al cos, així ens mantindrem purs i quan morim el deu ens alliberarà i podrem assolir les coses tal i com son, perquè el que no es pur no les pot assolir.

Segon text:

En aquest text de Plató, ens diu que les animes dels homes que han mort són a l’Hades i per tant, els vivents reneixen dels morts.
Hem d’afirmar que tot esta format per una lluita de contraris i que a partir d’això es regeix tot. Per exemple: del més dèbil en sorgeix el més for, per tant, d’una cosa injusta sorgeix una justa.
Entre mig d’aquest dos processos es produeixen altres com es el cas d’una cosa gran una petita es produeix una disminució i d’una cosa petita a una gran hi ha un procés de creixement.
Per tant, del que es viu, el procés per a la mort es el vivent, per tant, del procés de la vida a la mort es la destrucció i de la mort a la vida es la generació.

Esquema Fedó

1- Comença el relat amb la trobada de Fedó i Equecratres.

2- Conversa a manera d'introducció de Sòcrates en el qual ens enuncia la seva convicció en la immortalitat de l'ànima.

3- Arguments sobre la immortalitat.

4- Discussió sobre aquests arguments (objecten Simmias i Cebes).

5- Nova argumentació sobre la transcendència de l'ànima. Generació i corrupció, etc.

6- Mite sobre el més enllà.

7- Sòcrates descriu la seva actitud davant la mort.

Text 14 de Plató. El coneixement racional: Cràtil, 440a-b.

"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."

Si considerem que el coneixement canvia constantment, que no es manté, mai sabrem que es el coneixement en si, no podrem captar l’essència, perquè el coneixement que coneixem ara no es el mateix que el del principi. I llavors no existiria els objectes del coneixement no existirien en si les coses belles, perquè ara podrien ser una cosa i més tard una altre cosa. Per això arriben a la conclusió de que si hi ha idees que no canvien com allò que és bell i allò que és bo tindrem que dir que el coneixement no es sotmet a canvi ni a moviment.