¿Creieu que es pot demostrar l'existència de Déu?

Jo penso, que no es pot demostrar l’existència de Deu, perquè no tenim res de ell nomes el constitueixen, les paraules, els mites, la màgia, la immortalitat, l’impossible. Aquest ser diví com es va anomenar en el seu temps seria l’explicació fàcil a les preguntes de perquè succeeixen els fets, perquè a mi em passen coses bones i a tu de dolentes, també respon a la pregunta de on venim. Aquest “Deu” es la solució als problemes, l’esperança de viure, per arribar a tenir un fi, un sentit que expliqui la nostra existència, sense això els homes anirien desorientats per un mon ple d’injustícies que no es poden resoldre, aquesta esperança de que no s’acaba tot desprès de la mort, que la vida te sentit, que tots serem jutjats pels nostres actes, proporciona a la gent tranquil•litat. En si tot això no explica que hi hagi un Deu, tampoc el desmenteix, però si mes no sembla una invenció de l’home per explicar totes aquelles preguntes les quals no estem capacitats per respondre.

Epicur a Meneceu

1 Resum de les idees principals

En aquesta carta, Epicur ens parla de la felicitat segons diferents conceptes.
Han de filosofar el jove i el vell. El vell perquè tot envellint es mantingui jove de felicitat gràcies als records passats. El jove perquè pugui ser jove i vell alhora per la seva impertorbabilitat enfront del futur.
Cal considerar la divinitat com a ésser incorruptible i feliç.
La mort no és res per a nosaltres, ja que tot el bé i el mal resideixen en les sensacions, i precisament la mort és la privació de la sensació.
Ens parla del plaer i del dolor, el plaer és el principi i el fi de la vida feliç, l’hem reconegut com a bé primer i connatural, a partir del qual iniciem tota elecció o rebuig.
Llavor no tots els dolors ni tots el plaers són bons o dolents sinó que haurem de triar-ne segons la finalitat que vulguem, perquè a vegades molts dolors els considerem preferibles als plaers, si ens donen un plaer encara més gran quan més temps hàgim suportat el dolor.

2 Títol

La meva felicitat

3 Comparació amb altres autors

Es pot comparar Epicur amb Plató, aquests es diferencien en que Plató considera la felicitat la mort, ja que per a ell ser filòsof es preparar-se per morir, perquè un cop morts anirem al món intel•ligible, on podrem contemplar la veritat que se’ns havia extret a donar-nos la vida, en canvi Epicur considera que la vida s’obté a partir del bé propi i només es pot obtenir en vida, ja que quan morim no hi queda res.
També el podem comparar amb Aristòtil, Aristòtil parla que la felicitat s’assoleix a partir de la vida contemplativa, vida d’acord amb la virtut i pensant, perquè la felicitat resideix en el terme mitja entre els extrems de l’excés i el defecte. S’assembla a Epicur però aquests parla més sobre la felicitat individual i parla dels plaers i dels dolors i que a vegades tenim que anar-hi per alguns extrems per arribar a la felicitat.

4 Explicació de les idees del text segons l’autor

En el text hi surten les bases del epicureisme. Primer comença parlant de que no hem de tenir por ni dels Deus perquè ells viuen tranquils i passen de nosaltres, ni del destí perquè tot està escrit i per últim no hem de témer a la mort perquè quan som no hi es la mort i quan no hi som hi es la mort.
També ens parla de el plaer i el dolor, hem d’organitzar els desitjos per tal de ser autosuficients per tal de satisfer les nostres necessitats més immediates i no tenir desitjos que no són ni naturals ni necessaris.
Finalment diu que reflexionem sobre aquestes teories i busquem els plaers que ens portin a la nostra felicitat.