El problema de la filosofia contemporania

-Per que l’existència de l’home actual és centrifuga i penúltima?
Quines conseqüències té per a nosaltres?

Ens quedem a la superfície de les coses i no profunditzem per arribar al coneixement.


-Has viscut alguna vegada aquesta experiència que explica Zubiri de replegar-se sobre un mateix?
Enumera les preguntes que t’has fet o et fas en aquests moments de soledat.

Si, alguna vegada he reflexionat sobre el sentit de l’existència de l’home.


-Per Zubiri, quin es el problema de la filosofia contemporània?


Ens queixem de les preguntes que ens realitzem però no ens esforcem per arribar a respondre-les.
Aquesta situació es transfisica. O sigui, que va més allà de la física.

Veritat, realitat, concordança

1 Idees principals.

La paraula veritat, s’utilitza per designar aquelles coses que són certes.
Quan sabem que es cert diem que això es real.
Un enunciat és cert quan allò que diu concorda amb el que anuncia.

2 Títol

La verdadera veritat

3 Comenta el text i contesta les preguntes.

En aquest text l’autor es Martin Heidegger i es un fragment del llibre “De la esencia de la verdad”
En el text et parla sobre la paraula veritat amb la qual fa referència amb lo que es cert, la realitat i la seva concordança.
En el text posa un exemple sobre lo que es aparença i veritat explica’n l’or fals que aparentment es real però no es així. Un altre exemple seria els bitllets fals que a simple vista son tots iguals, però si els mirem a traves de llum ultraviolada trobem diferencies i per tant es irreal.
Diem que una cosa és verdadera, quan aquesta es certa per tant real. Un exemple seria “És una verdadera alegria col·laborar en l’èxit d’aquesta tasca” Un altre seria la de l’or fals.

Mètodes filosòfics

Exercici 1

Pg31 Com justificaries que l’afirmació “només se que no se res” és una expressió que revela la saviesa de qui la pronuncia? En que consisteix la saviesa? De entre els citats més avall, qui diries que es savi? Raona la resposta.

a) Un científic, premi Nobel de la seva especialitat.
b) Una vella que ha acumulat molta experiència en la seva llarga vida.
c) Un artista, reconegut pels millors crítics del món.
d) Una persona que ha estudiat tres carreres amb les millors qualificacions.
e) Una persona feliç.


Jo crec que es la B perquè aquesta senyora a té el saber comú, que s’adquireix per la experiència en la vida quotidiana, per tant aquesta persona es sàvia.

Veritat i perspectiva

1. Idees principals

Hi ha una sola realitat que pot ser vista des de diferents perspectives.
La perspectiva es un dels components de la realitat.
Cada individu té un punt de vista diferent que ajuda a conèixer la veritable realitat.


2. Títol

Una realitat, totes les perspectives



3. Què podem conèixer els individus de la realitat?
Podem conèixer-la tal qual és? Per què?

Només una porció, depenen la situació i el lloc on es trobem.
No, perquè tindríem que fer una barreja de totes les perspectives que existeixen i això no ho podrem realitzar mai.



4. Quin mètode defensa? Compara amb altres mètodes.


Defensa el mètode perspectivisme. Perquè diu que cada vida es punt de vista sobre l’univers. Cada individu és òrgan insubstituïble per a la conquesta de la veritat. I aquests mètode diu que es pot arribar al coneixement, però conjugant totes les perspectives.
En comparació amb l’escepticisme, es diferencien en que aquest defensa que es impossible arribar al coneixement, en canvi el perspectivisme diu que si que es pot arribar.
En comparació amb el dogmatisme, s’assemblen en que els dos diuen que podem arribar al coneixement.

Podem arribar a conèixer?

Jo crec que no podem arribar al coneixement complet de la realitat, perquè nosaltres només adquirim coneixement de la realitat segons la nostra perspectiva, però això no vol dir que no hagi altres realitats.

La percepció de la realitat que nosaltres coneixem es a partir dels sentits que ens donen informació dels objectes que estan davant nostre. Percibim objectes, no un munt de sensacions. Els objectes són alguna cosa que té significat en la nostra vida per exemple els arbres, cadires, els homes, etc.

Totes les persones no percibim la realitat de la mateixa forma, depèn de la manera de ser, com per exemple: davant una muntanya un pintor veu un paisatge i un ingenier veu una possible explotació.
De manera que cada esser humà aporta el seu coneixement segons la seva manera de percebre de la realitat, per tant, el coneixement té que ser un conjunt de totes les perspectives.

Una altre font de coneixement es l’experiència humana. Aquesta ens ensenya el valor significatiu dels objectes dins la societat. Per això, l’experiència està molt relacionada amb la memòria, perquè si no poguéssim recordar situacions anteriors la nostra existència en el món no tindria sentit.

Defineix breument els conceptes següents

- Saber ordinari: es funda en l’experiència de la vida quotidiana.

- Saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i crític. No busca nomes el que, sinó també el perquè.

- Filosòfic: el conjunt de perspectives des de les quals els pensadors que hi ha hagut en el decurs de la historia han mirat d’aprendre la realitat i han desenvolupat aquesta saber.

- Ciència “moderna”: qualsevol enunciat científic no nomes ha de formar part d’un saber rigorós sinó que han de poder verificar-se falsar-se experimentalment.

- Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada , ordenada i orientada a la consecució d’un fi.

- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables.

- Inducció incompleta: comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

- Hipòtesi:Es una afirmació sobre l’existència d’una d’aquestes regularitats o sobre les seves causes.

- Llei: Són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

- Teoria: Són un conjunt de lleis de les quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència particular.

- Falsació: una hipòtesi es refuta o falsa quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

- Comprendre: un esdeveniment consisteix a captar-ne el sentit per la quel cosa col situar-se dins dels fets.

- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

- M. Empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.

- Empirisme: tota filosofia segons la qual l’origen ei el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible i , per tant, serveix del mètode inductiu la investigació.

- Transcendental:mètode creat per kant no mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne raó.

- Joc de llenguatge: no són solament maneres diferents d’utilitzar-lo, sinó models que descriuen situacions comunicatives.

- Hermenèutica no normativa:considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió com la tradició, la historia , l’autoritat, el llenguatge,etc,

L' objecte de la filosofia

1- Idees principals

2- Títol

3- Quina funció té la filosofia en aquest text? Perquè Wittgenstein diu que la seva filosofia es una activitat.
Comenta la frase.

4- Quin mètode defensa?
Compara altres mètodes.

5- Informació de Wittgenstein.


1- La filosofia pretén aclarir els dubtes que ens plantegem dins nostre. La filosofia consisteix a pensar no memoritzar. L’objectiu es poder trobar una resposta a totes les preguntes.


2- La filosofia es una activitat lògica.



3- La filosofia té que aclarir i determinar les idees confuses per tal de que es puguin comprendre.
Perquè ell intenta donar unes respostes lògiques, per tant realitza una activitat mental.
La filosofia es planteja donar respostes a problemes que resulten confusos, e intenta definir-los. Però la filosofia no pot donar respostes a tots els problemes ja que no es basa en resultats matemàtics.




4- El analiticolingüístic: analitza el llenguatge e intenta aclarir-lo. En comparació amb l’hermenèutic es sembla que volen interpretar i comprendre els sentits dels textos. Es diferencien que el primer vol analitzar els textos aplicant la lògica i el segon vol comprendre els textos mitjançant l’estudi de la tradició, la historia, l’autoritat, el llenguatge, el context,etc.
I comparant-lo amb el mètode empirista es diferencien en que l’origen dels nostres coneixements deriven de l’experiència, per tant, s’estudia la naturalesa humana.



5- Ludwig Josef Johann Wittgenstein (26 d'abril de 1889, Viena - 29 d'abril de 1951, Cambridge Regne Unit) és un filòsof austríac, nascut a Viena en una família de l’alta burgesia industrial d’ascendència jueva, rica i culta, famós per les seves recerques sobre el llenguatge.
El llenguatge és el límit del món, com sosté en el Tractatus, perquè les paraules són com un mapa o dibuix de la realitat. Hi ha la mateixa relació entre els fets i les coses que entre les diferents oracions que les expressen. Però el llenguatge és imperfecte, ja que permet afirmacions contra la lògica que són l'origen de la majoria de problemes en filosofia, per això cal perfeccionar-lo. Per fer-ho caldrà anar justament fora dels límits d'aquest llenguatge, a les coses que es mostren per intuïció o de manera mística, ja que no es pot buscar la fonamentació del llenguatge dins d'aquest.

Per saber més coses sobre Wittgenstein cliqueu aqui:

http://es.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Wittgenstein

XAVIER ZUBIRI

Biografia:

(San Sebastián, 1898 -- Madrid, 1983)


Va néixer Zubiri a Sant Sebastià el 4 de desembre de 1898. Segons compte la seva vídua, Carmen Castro, el metge que va atendre l'enllumenament va diagnosticar que gràcies a Déu no viuria, ja que de fer-lo es quedaria ximple. Una mostra que fa cent anys molts galenos ja posseïen el que s'ha donat a cridar ull clínic. Fins als sis anys la llengua de Zubiri va ser el basc o euskera, el que al dir de Carmen Castro li facilitaria l'aprenentatge de la llengua sumèria. ALS 17 anys ingressa en el Seminari de Madrid, coneixent així a un dels professors que més li va ensenyar en el camp de la filosofia en els seus primers anys, Juan Zaragüeta. En 1919 coneix a Ortega i Gasset, el qual dirigirà la seva tesi doctoral presentada en la Universitat de Madrid en 1921 . En 1920 es llicencia en filosofia en l'Institut Superior de filosofia de la Universitat de Lovaina. Aquest mateix any aconsegueix el doctorat en Teologia a Roma. En 1921 es doctora en Filosofia per la Universitat Central de Madrid. Aquest mateix any, al setembre, s'ordena diácono, establint-se a Madrid. En la Universitat madrilenya guanya la càtedra de Filosofia en any 1926 . Entre els anys 1928-1930 gaudeix d'un permís d'estudis que li duu A Friburg, on estudia amb Husserl i Heidegger, i també a Berlín, on assisteix als cursos de Nicolai Hartmann, i coneix a Einstein, Schrödinger, Max Planck i Werner Jaeger. Coneix a Berlín a Carmen Castro, quan ella només contava amb 18 anys. Entre 1931 i 1935 exerceix en la seva càtedra de Madrid. En 1936 es casa amb Carmen a Roma, després d'un procés eclesiàstic per a arribar a l'estat laical. En Roma té oportunitat d'estudiar llengües de l'antic orient amb el sumerióleg A. Deimel. A l'esclatar la guerra civil a Espanya, Zubiri és vigilat a Roma per l'ambaixada franquista, pel que sembla per ser basc i professor universitari, coses que ja per separat eren motiu de sospita per al règim. Donada la incomoditat i les pressions existents a Roma, es trasllada al costat de la seva dona a París, vivint en el Col·legi d'Espanya de la Ciutat Universitària. En París té ocasió de treballar amb Luis De Broglie en el camp de la física i amb Benveniste en el de la filologia. Freqüenta també al filòsof Maritain. A l'acabar la guerra civil torna A Espanya, acceptant la càtedra de filosofia en la Universitat de Barcelona, pel que sembla perquè volien allunyar-lo de Madrid, però rebutjant el deganat que li van oferir. Exerceix a Barcelona durant els anys 1940-1942, doncs en aquest últim any va sol·licitar una excedència sine die, una renúncia vetllada donades les pressions del règim. Tota la seva marxa filosòfica fins a l'any 1944 és denominada per Zubiri la seva etapa fenomenològica i es recull en el llibre Naturalesa, Història, Déu com una recopilació d'articles. A partir d'aquest moment comença el que ell denominava la seva etapa metafísica, és a dir, la seva etapa de maduresa, en la qual apareixeran els seus llibres més originals, marcant una fita el primer d'ells, Sobre l'Essència, de 1962 . En l'any 1945 comencen els cursos privats que ofereix Zubiri ja fora de l'àmbit universitari. Aquests cursos duraran fins a l'any 1976, amb una interrupció entre 1954 i 1959. A partir de 1977 Zubiri es va consagrar a preparar la seva obra escrita, que fins a aquest moment constava de molt poques obres, si exceptuem els articles. Va participar, això sí, intensament en el Seminari Zubiri, creat en 1971 . Els cursos zubirians s'han anat publicant en forma de llibres després de la mort del filòsof, esdevinguda el 21 de setembre de 1983, sent la trilogia titulada Intel·ligència sentent un dels més representatius per la seva originalitat i importància en l'àmbit de la Teoria del coneixement.

Per més informació aneu :

http://es.wikipedia.org/wiki/Xavier_Zubiri