Defineix breument els conceptes següents

- Saber ordinari: es funda en l’experiència de la vida quotidiana.

- Saber científic: es un saber sistemàtic, rigorós i crític. No busca nomes el que, sinó també el perquè.

- Filosòfic: el conjunt de perspectives des de les quals els pensadors que hi ha hagut en el decurs de la historia han mirat d’aprendre la realitat i han desenvolupat aquesta saber.

- Ciència “moderna”: qualsevol enunciat científic no nomes ha de formar part d’un saber rigorós sinó que han de poder verificar-se falsar-se experimentalment.

- Mètode: una manera de pensar o d’actuar prèviament planificada , ordenada i orientada a la consecució d’un fi.

- Axioma: Són principis fonamentals indemostrables.

- Inducció incompleta: comprovacions individuals que no inclouen la totalitat dels casos possibles.

- Hipòtesi:Es una afirmació sobre l’existència d’una d’aquestes regularitats o sobre les seves causes.

- Llei: Són enunciats universals que expressen el comportament o la relació que mantenen uns fenòmens concrets d’una manera regular i invariable.

- Teoria: Són un conjunt de lleis de les quals poden deduir-se totes les lleis d’una ciència particular.

- Falsació: una hipòtesi es refuta o falsa quan els fets en el món no concorden amb els fets deduïts de la hipòtesi.

- Comprendre: un esdeveniment consisteix a captar-ne el sentit per la quel cosa col situar-se dins dels fets.

- Mite: Narracions fantàstiques que intenten explicar l’origen i la regularitat del cosmos recorrent a forces sobrehumanes.

- M. Empiricoracional: parteix del fet que comptem amb dues fonts de coneixement, els sentits i l’enteniment, per mitjà dels quals accedim a dos nivells de la realitat: el sensible i l’intel·ligible.

- Empirisme: tota filosofia segons la qual l’origen ei el valor dels nostres coneixements depenen de l’experiència sensible i , per tant, serveix del mètode inductiu la investigació.

- Transcendental:mètode creat per kant no mira d’esbrinar quin és l’origen del nostre saber, sinó que mira de fonamentar-lo, de donar-ne raó.

- Joc de llenguatge: no són solament maneres diferents d’utilitzar-lo, sinó models que descriuen situacions comunicatives.

- Hermenèutica no normativa:considera que la filosofia ha de conformar-se amb descobrir els elements que fan possible la comprensió com la tradició, la historia , l’autoritat, el llenguatge,etc,