L’individualisme possessiu

1 Idees principals

L’home és un esser humà en virtut de la seva independència amb respecte d’altres.
S’entén per llibertat la no dependència de cap relació amb la resta de la societat.
L’individu no deu res a la societat, és propietari de la seva persona i capacitats.
La societat humana es vista com una intercanvi de bens i serveis.


2 Títol

1)L’oferta i demanda de la llibertat humana

2)Individualisme igual a llibertat


3 Anàlisi del text.

El text ens parla d’una societat on les persones només es relacionen per interès, es un intercanvi comercial voluntari, tant sols es busca el benefici propi, no és un ésser social per naturalesa.
L’home és un esser humà si és propietari de la seva persona i de les seves capacitats i per tant ell decideix voluntàriament si vol alienar les seves capacitats per treballar . L’estat no és propietari de la llibertat de les persones perquè l’individu no deu res a la societat.

Definicions de filosofia

Raó teòrica: és aquella que s’’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.

Metafísica: part de la filosofia que tracta de saber més enllà dels sentits.

Ultimitat: és arribar a qüestions ultimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: es el que es troba situat a sota, es a dir, es la base. Podem dir que es el jo.

Objecte: es allò sobre el qual recau aquesta acció, allò que resulta conegut.

Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.

Interès emancipador: alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: és una veritat acceptada sense crítica.

Escepticisme moderat: Hume(S.XVIII) ens em de comportar d’acord amb allò que es més probable.

Perspectivisme: manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant deferents perspectives.

Realisme: defineix que la realitat, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.

Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. Allò indubtable és l’existència de la consciència, la seguretat que o estic pensant o coneixent.

Noesi: la consciència s’obre a la realitat.

Prejudici(Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc i que formen part del coneixement.

Ignorancia: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidencia sensible: criteri de veritat que es basa e les dades dels sentits.

Adequació: concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.

Coherència: criteri de veritat que es basa en que una proosicio ha deduirse logicament del conjunt de preposicions del que forma part.

Pragmatisme: difusa allò que es vertader amb allò que es útil.

Consens: acord entre diferents interlocutors.

Contingent: allò que existeix però podria no existir.

Necessari: quelcom a que existeix i no pot no existir.

Virtualitat: conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic, productes de ficció o fantasia, etc.

Virtual es real?

La realitat es un concepte difícil de definir, perquè nosaltres podem dubtar de tot el que ens envolta, menys de nosaltres mateixos.
Per això com totes les coses que l’esser humà ha creat la virtualitat es una d’elles i com la resta podem dubtar de la seva existència.
Jo crec que el que es virtual es real perquè es una abstracció del pensament humà, com la llum que la pots veure però no la pots tocar. Hi han molts mites d’un mon virtual però això no deixa de ser un mite perquè el concepte de virtualitat només agrupa un sistema capaç de emmagatzemar informació i enviar-la a través d’una xarxa de cables fins a altres servidors i el seu funcionament de transmetre informació es semblant en algunes coses al funcionament de la línia telefònica.
Per això dic que es real com totes les coses que veiem, però només es la meva opinió i no deixa de ser refutable.

Adequació i verificació pragmàtiques

1 Quina relació s’estableix en el text entre la “veritat” i la “vida” real de les persones?


Segons el text la relació entre veritat i vida real es la adequació entre el que es pensa o es diu amb la realitat, son idees certes les que es poden assimilar, es poden provar , es a dir es poden verificar o corroborar.



2 Quan es pot dir, segons el pragmatisme, que una idea és certa?

Quan una idea es certa i a més a més té una utilitat,es a dir , serveix per resoldre problemes.


3 Trobes alguna semblança entre les afirmacions que apareixen en el text i el que de manera comuna s’entén per “pragmàtic”? Quina?

Si, el pragmàtic es aquell que utilitza una determinada cosa per un fi concret, que considera una cosa o idea útil en un determinat moment, o sigui, adaptarà una idea certa a la seva realitat i si el resultat es eficaç per a ell això serà el valor efectiu de la veritat .


4 Pot haver-hi el cas d’idees certes sense conseqüències pràctiques? Raona la resposta i posa’n algun exemple.

Si


5 Busca informació sobre William James.


Nova York, 1842 - Chocorua, 1910) Psicòleg i filòsof nord-americà. Germà major del novel·lista Henry James i fill d'altre Henry, notable filòsof seguidor deSwedenborg, és el pensador nord-americà modern més benvolgut i admirat. Els seus avantpassats van ser immigrants irlandesos, enriquits en la seva nova pàtria.
William James es va afanyar a elaborar les seves derivacions filosòfiques. En 1897 La voluntat de creure va oferir una justificació "interior" (o sigui psicològica) del fenomen de la "fe". Llargues investigacions en el camp de la Psicologia i de la Filosofia de les religions li van dur en 1902 al text Les vàries formes de l'experiència religiosa, en el qual culminava una tradició ideològica nord-americana iniciada un segle i mig abans per Jonathan Edwards amb el seu reatise Concerning Religious Affections.
Al llarg de tota la seva vida va mantenir estretes relacions amb filòsofs i psicòlegs d'Europa, on va estar amb freqüència. En els últims anys es va veure aclaparat per una sèrie d'honors oficials, rebuts tant en la seva pàtria com en l'estranger.



Per saber més coses sobre la vida de Williams James aneu a:


http://www.biografiasyvidas.com/biografia/j/james.htm