Definicions de filosofia

Raó teòrica: és aquella que s’’orienta cap a la contemplació del món, és a dir, cap al coneixement de la realitat.

Raó practica: és l’ús de la raó que mira d’orientar l’acció, pel qual s’oposa i s’imposa a les passions per orientar-nos cap a la consecució d’un ideal moral que la raó mateixa ha fixat.

Metafísica: part de la filosofia que tracta de saber més enllà dels sentits.

Ultimitat: és arribar a qüestions ultimes, a aquelles la resposta de les quals no admet seguir preguntant més.

Subjecte: es el que es troba situat a sota, es a dir, es la base. Podem dir que es el jo.

Objecte: es allò sobre el qual recau aquesta acció, allò que resulta conegut.

Opinió (Kant): és un estat de coneixement en què el subjecte considera quelcom com a cert, però no en té seguretat.

Interès emancipador: alliberar els éssers humans de la dominació i la repressió.

Dogmatisme: és una veritat acceptada sense crítica.

Escepticisme moderat: Hume(S.XVIII) ens em de comportar d’acord amb allò que es més probable.

Perspectivisme: manté que sí que es pot arribar al coneixement de la realitat, però conjugant deferents perspectives.

Realisme: defineix que la realitat, l’objecte del conèixer, existeix per si mateixa, independentment del subjecte.

Idealisme: la realitat no existeix independentment del subjecte que la coneix. Allò indubtable és l’existència de la consciència, la seguretat que o estic pensant o coneixent.

Noesi: la consciència s’obre a la realitat.

Prejudici(Gadamer): judicis previs que hem adquirit per educació, cultura, socialització, etc i que formen part del coneixement.

Ignorancia: estat de la ment en què s’admet el desconeixement sobre un assumpte determinat.

Autoritat: una afirmació s’accepta com a certa perquè prové d’ algú a qui es concedeix el crèdit pel coneixement que té de la matèria.

Evidencia sensible: criteri de veritat que es basa e les dades dels sentits.

Adequació: concordança del que es diu d'alguna cosa i de la cosa.

Coherència: criteri de veritat que es basa en que una proosicio ha deduirse logicament del conjunt de preposicions del que forma part.

Pragmatisme: difusa allò que es vertader amb allò que es útil.

Consens: acord entre diferents interlocutors.

Contingent: allò que existeix però podria no existir.

Necessari: quelcom a que existeix i no pot no existir.

Virtualitat: conjunt de percepcions generades amb ajuda d'un suport tècnic, productes de ficció o fantasia, etc.