Definicions

- Intel•lectualisme moral: teoria que identifica el saber amb la virtut.
- Maièutica: l’art de donar llum a la veritat
- Hedonisme: ser feliç es experimentar plaer i aconseguir evitar el dolor.
- Felicitat ( Aristòtil): considera que ser feliç es ser home en el sentit més ple de la paraula.
- Prudència: constitueix la saviesa practica perquè ens ajuda a deliberar b´e, proposant-nos el que ens convé en el conjunt de la nostra vida.
Pau interior: cal assegurar-se fent-se insensible al sofriment i a les opinions alienes.
- Aritmètica de plaers: teoria utilitarista que suma plaers i resta els dolors.
- Utilitarisme de la regla: que exigeix tenir en compte si l’acció en que ens trobem se sotmet a alguna de les regles que ja considerem morals per la bondat de les conseqüències.
- Ètica deontològica: es preocupa pel deure , per les normes i també formalista, ja que de les normes li importa la forma i no els continguts.
- Imperatiu categòric: serveixen per saber si una màxima, un principi pel qual s’orienta la seva acció, pot convertir-se en llei moral.
- Dignitat humana: implica el respecte de l’individu.
- Intuïcionisme dels valors: defensats per Marcheler podem captar els valors a traves d’una intuïció moral.
- Comunitarisme: Es una ètica que defensa les comunitats concretes donant la pèrdua d’identitat i d’individualisme.
- Universalisme: afirma que les comunitats son indispensables per al desenvolupament d’una persona, però la solidaritat comunitària es una solidaritat de grup.