El mite de la caverna en l’actualitat

Podem comparar el mon sensible del mite de la caverna amb els nostre mon tal i com es. Les coses que veiem, creiem que son reals perquè les captem a traves dels sentits i llavors creiem que son així. Això ens fa veure que les coses que veiem podrien no ser així en realitat, ja que, tots els objectes de la realitat els captem a traves dels sentits. Posem un exemple molt clar de que el sentits ens podem enganyar, un daltònic per exemple el veu els colors d’una manera diferent, els colors estan canviats, a lo millor un cotxe groc el veu blau, i ell es creu que es groc però en realitat es blau, i si ara pensem al inrevés, que la persona que veu la realitat es ell i no nosaltres, i nomes fem que dir-li a ell que veu malament, això es com el filòsof que surt de la caverna ell sap que la realitat es una altre i vol ensenyar-li als demes com es la realitat, però sempre el poder de la gent fa que el filòsof quedi restringit. Vivim en un mon d’aparences, no podrem alliberar-nos de ell, estem predestinats a creure el que percebem.

El mite de la caverna

Aquest mite ens permet veure la visió de Plató de dos mons. El mon sensible que es correspondria a les ombres en la caverna, que son simples aparences i per una altre banda, el mon de les idees on es poden contemplar la realitat de les coses.
Els presoners els compara amb els éssers humans que estan encegats per el mon de les ombres, creuen que el que veuen es real.
El presoner que escapa, Plató l’identifica com el filòsof que vol arribar a la veritat, aquest arriba al mon de les idees i de mica en mica comença a veurà la realitat de les coses, primer els reflexos que simbolitzen els nombres, després les formes de les coses en si, que son les idees pures i finalment el Sol que simbolitza la idea del be suprem, per el que es regeix tot el cosmos.
El filòsof al saber l’autentica realitat baixa a la caverna perquè te la obligació moral de explicar-li als demes presoners com es la realitat, ja que ells estan encegats per les aparences.
Al intentar explicar-li la realitat tracten al filòsof de boig i li diuen que com intenti alliberar-los, el matarien. Aquí també es pot veure simbolitzat la mort del seu mestre Sòcrates, que intentava fer que els demes arribaren a la veritat.

Per llegir el mite de la caverna aneu a:

http://www.webdianoia.com/platon/textos/platon_caverna.htm

I per qui vulgui un video explicant aquest mite aneu a:

http://www.youtube.com/watch?v=nxVwsKNv08Q

Text 4 de Plató

Segons aquest text es parla sobre la ciència o coneixement, com si estigues per sota dels sentiments, plaers, amors, etc.
Que esta governada per tot això. Però la realitat es, qui pensa això es un ignorant, perquè el que de veritat sap que es el be i que es el mal es deixa guiar per el coneixement i no es deixarà governar per les altres coses que son irrellevants.


Per saber la vida i obra de Plató aneu a:

http://www.filosofia.org/bio/platon.htm

Gottfried Leibniz

Nascut en Leipzig en 1646, fill d’un professor d’universitat, Friederich Leibnütz i de Catherina Schmuck. Leibzig es va formar en la seva localitat natal en Filosofia i en Dret en Jena i Altdorf, doctorant-se als vint anys.
Aviat va començar a escriure el seu cognom com a “Leibniz” en la seva edat adulta, però els altres freqüentment es referien a ell com a “Leibnitz”, una ortografia que va persistir fins al segle XX.
És l’iniciador de la lògica matemàtica i de la topologia. Enuncia el principi segons el qual la massa pel quadrat de la velocitat es manté constant. El seu gran descobriment és el Càlcul Infinitesimal.
Continuador de la filosofia de Descartes, per a qui existien dues classes de substàncies -corporal i espiritual-, per a Leibniz només existeix la segona, que a més serà simple, indivisible i actuant, és a dir, motor de l’acció.
D’altra banda, Leibniz postula la teoria de l’harmonia preestablerta, segons la qual Déu és el creador de les coses que hi ha en l’univers.
Leibniz va jugar un important paper en la política i diplomàcia europea de la seva època. Ocupa un lloc igualment gran en la història de la Filosofia i en la de les Matemàtiques.
Leibniz va morir a Hanover el 1716.

Per saberne més sobre Liebniz clica aquí:

http://www.digits.cat/colaboracions/gottfried-leibniz

www.upf.edu/pdi/dcom/xavierberenguer/recursos/fig_calc/_4_/estampes/1_11.htm

També podeu veure un video de la seva obra a:

http://www.youtube.com/watch?v=0XKOIugU_PA