Podem comparar el mon sensible del mite de la caverna amb els nostre mon tal i com es. Les coses que veiem, creiem que son reals perquè les captem a traves dels sentits i llavors creiem que son així. Això ens fa veure que les coses que veiem podrien no ser així en realitat, ja que, tots els objectes de la realitat els captem a traves dels sentits. Posem un exemple molt clar de que el sentits ens podem enganyar, un daltònic per exemple el veu els colors d’una manera diferent, els colors estan canviats, a lo millor un cotxe groc el veu blau, i ell es creu que es groc però en realitat es blau, i si ara pensem al inrevés, que la persona que veu la realitat es ell i no nosaltres, i nomes fem que dir-li a ell que veu malament, això es com el filòsof que surt de la caverna ell sap que la realitat es una altre i vol ensenyar-li als demes com es la realitat, però sempre el poder de la gent fa que el filòsof quedi restringit. Vivim en un mon d’aparences, no podrem alliberar-nos de ell, estem predestinats a creure el que percebem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario