Text 14 de Plató. El coneixement racional: Cràtil, 440a-b.

"És raonable sostenir que ni tan sols existeix el coneixement, Cràtil, si totes les coses canvien i res no es manté. Car si això mateix, el coneixement, no deixés de ser coneixement, romandria sempre i seria coneixement. Però si, fins i tot, la forma mateixa del coneixement canvia, simultàniament canviaria a una altra forma de coneixement i ja no seria coneixement. Si sempre està canviant, no podria haver sempre coneixement i, d'acord amb aquest raonament, no hi hauria ni subjecte ni hi ha objecte de coneixement; si existeix allò que és bell, allò que és bo i cadascun dels éssers, és evident per a mi que el que ara diem nosaltres no s'assembla gens al flux ni al moviment."

Si considerem que el coneixement canvia constantment, que no es manté, mai sabrem que es el coneixement en si, no podrem captar l’essència, perquè el coneixement que coneixem ara no es el mateix que el del principi. I llavors no existiria els objectes del coneixement no existirien en si les coses belles, perquè ara podrien ser una cosa i més tard una altre cosa. Per això arriben a la conclusió de que si hi ha idees que no canvien com allò que és bell i allò que és bo tindrem que dir que el coneixement no es sotmet a canvi ni a moviment.