“ Però, allò que fa que molts pensin que és difícil conèixer allò que és Déu, i encara el que sigui la seva ànima, és no elevar mai el seu esperit per sobre de les coses sensibles i estar tan acostumats a considerar-ho tot amb la imaginació – que és un mode de pensar apropiat per a les coses materials- que allò que no és imaginable els sembla inintel•ligible. La qual cosa és força òbvia per fet que fins i tot els filòsofs admeten com a màxima en les escoles que en l’enteniment no hi ha res que no hagi estat anteriorment en els sentits, on, tanmateix, és cert que mai no hi ha estat les idees de Déu i de l’ànima. I em sembla que els que volen utilitzar la imaginació per comprendre-les actuen com si, per sentir els sons o olorar les olors, volguessin servir-se dels ulls; i amb aquesta diferència afegida: que el sentit de la vista no ens assegura menys que l’olfacte o l’oïda la veritat dels seus respectius objectes mentre que ni la imaginació ni els sentits no ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”.
1. Explica breument les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.
Encara que sigui difícil entendre l’existència de l’ànima i de Déu fora del nostre cos, ja que no tenim proves materials de que existeixin, hem de dir que tot els que ens ofereixen els sentits no es cert, perquè les coses que olorem les captem per el nas i no per la vista es el nas amb l’ajuda de l’enteniment els que ens fan dir quin es aquest objecte, per tant, podem pensar que ànima i Déu existeixen encara que aquestes idees no ens vinguin dels sentits sinó del enteniment.
2. Explica breument el significat, en el text, de les paraules següents:
a) Inintel•ligible: alguna cosa que no pot ser pensada, perquè no tenim probes de la seva existència i no tenim ni idea de com es.
b) Imaginació: acció de la ment que ens fa pensar coses d’una manera semblants a com volem que siguin, encara que al final siguin diferents.
3. Per què diu Descartes que els sentits no “ ens poden assegurar mai res sense la intervenció de l’enteniment”? Fes referència als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.
Perquè els sentits moltes vegades ens enganyen i segons Descartes aquells que ens enganyen un cop ho poden tornar a fer, per tant, hem de dubtar dels sentits e interpretar totes les coses a partir de l’enteniment , per tal d’obtenir idees clares i distintes de les quals no pugui dubtar.
4. Compara la concepció de Descartes de l’ànima amb una altra concepció de l’ànima(o de la ment, o del jo) que pugui trobar-se en la història del pensament.
El pensament de Descartes es molt semblant al de Plató, ells dos afirmen la immortalitat de l’ànima. També es pot comparar amb Aristòtil perquè els dos afirmen que hi ànima i cos són dues realitats diferents i ells dos afirmen que es una unió substancial, encara que Descartes no se n’acaba de sortir gairebé, ells dos es diferencien en que Aristòtil afirma que l’ànima té tres facultats i la dels éssers humans pensa i actua moralment cosa que es diferent al pensament de Descartes, ja que aquest no afirma l’existència de diferents classes d’ànima.
5. Creus que Descartes té raó quan defensa que és més fàcil conèixer l’ànima que el cos? Raona la resposta.
L’ànima segons Descartes es la ment, es el nostre món interior del qual només podem conèixer nosaltres mateixos, encara que no puguem resoldre els dubtes que se’ns plantegen podem dir que coneixem totes les parts del jo, en canvi el cos encara que sembla infinit canvia constantment, a vegades no respon o actua com nosaltres volem, coneixem moltes de les seves parts, però mai podem saber totes les seves capacitats i utilitats ja que la ment no el deixarà fer.
Per això crec que Descartes té raó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario