Exercici 3 Anàlisi de la causalitat

Heus aquí una bola de billar quieta sobre la taula, i una altra que es mou ràpidament en direcció a ella. Ambdues topen i la bola que anteriorment estava en repòs es posa ara en moviment. Aquest és un exemple tan perfecte de la relació de causa i efecte com qualsevol altre que puguem conèixer, sigui per sensació, sigui per reflexió. Però examinem-lo: és obvi que totes dues boles van entrar en contacte abans que fos comunicat el moviment i que no hi ha hagut cap interval entre la topada i el moviment. La contigüitat en el temps i en el lloc és, per tant una circumstància exigida per a l’actuació de totes les causes. També és evident que el moviment que en fou la causa és anterior al moviment que en fou l’efecte. La prioritat en el temps és, per tant, una altra circumstància exigible a tota causa. Però això no ho és tot. Provem amb altres boles del mateix material i que estiguin en una situació semblant hi trobem sempre que l’impuls d’una bola produeix indefectiblement el moviment d’una altra. Heus aquí, per tant, una tercera circumstància: una conjunció constant entre la causa i l’efecte. Tot objecte semblant a la causa produeix sempre algun objecte similar a l’efecte Més enllà d’aquestes circumstàncies de contigüitat, prioritat i conjunció constant, res més no puc descobrir en aquesta causa. La primera bola en moviment toca la segona, i immediatament la segona es posa en moviment; i quan provo l’experiment amb boles iguals o semblants, en circumstàncies iguals o semblants, trobo que el moviment i el contacte d’una bola segueix sempre el moviment de l’altra. Per més voltes que hi faci, a aquesta qüestió, i per més que l’examini, jo no hi veig res més.

- Comentari de text:

Hume en aquest text parla de la relació entre causa i efecte, la qual es basa gran part de la seva filosofia.
Ell diu que tota causa produeix un efecte, en aquest cas ens posa l’exemple de la bola de billar, una mourà l’altre abans de comunicar-se el moviment per la relació de causa i efecte. Per produir-se a terme això cal que hi hagi contigüitat en el temps i en el lloc, per tant, també cal que això allí succeït abans en el temps perquè així coneixerem el efecte i que fa aqueta causa. Per últim cal que les circumstàncies siguin similars per tal de produir-se el mateix efecte.
A la conclusió que arriba Hume es que aquesta llei és valida, quan hi ha contigüitat, prioritat i conjunció, però apart d’això no podem saber res més.