Déu

Si totes les nostres idees o pensaments es deriven de les nostres impressions, aquest poder s’ha de manifestar o bé als nostres sentits o bé al nostre sentiment intern. Però tan poc poder es manifesta als nostres sentits en les operacions de la matèria, que els cartesians no han tingut cap escrúpol a afirmar que la matèria és totalment desproveïda d’energia, i que totes les seves operacions són exercides merament per l’energia de l’Ésser suprem. Però fins i tot si és així, sorgeix de bell nou la qüestió: quina idea tenim d’energia i de potència, fins i tot en l’Ésser suprem? Totes les nostres idees sobre una deïtat - d’acord amb aquells que neguen les idees innates - no són més que una composició de les idees que adquirim en reflexionar sobre les operacions de les nostres pròpies ments. Ara bé, les nostres ments no ens ofereixen pas més noció d’energia que la matèria. Si considerem la nostra voluntat o volició a priori i fem abstracció de l’experiència, mai no serem capaços d’inferir-ne cap efecte. I si recorrem a l’ajuda de l’experiència, aquesta només ens mostrarà objectes contigus, successius i en conjunció constant. En resum: o bé no tenim en absolut cap idea de força i d’energia - i aquests mots són irrellevants -, o bé no poden significar res més que aquesta determinació del pensament adquirida per hàbit en passar de la causa al seu efecte usual. Però qui vulgui entendre a fons aquesta qüestió haurà de consultar l’autor. Em dono per satisfet si les persones instruïdes s’adonen que hi ha una certa dificultat en aquesta qüestió, i que qualsevol que la resolgui hi haurà de dir alguna cosa molt nova i extraordinària; tan nova com la mateixa dificultat.



Segons el text Hume diu que només podem conèixer les nostres percepcions de idees e impressions.
Els cartesians afirmaven que l’energia i el moviment de la matèria provenia de Déu. Però això fa que ens preguntem d’on ve l’energia que té Déu? Sobre aquesta pregunta Hume diu que només són una composició de les idees que obtenim en reflexionar sobre el funcionament de les nostres ments.
Nosaltres no podem dir que l’energia de la matèria, prové d’altre lloc que no sigui la pròpia matèria.
Llavors ens porta a dos conclusions el fenomenisme o el escepticisme.
Hume diu que no podem conèixer la causa de l’energia, només coneixem l’efecte.
Per tant, Hume cau en un agnosticisme en que no pot demostrar l’existència de Déu.