Realitat exterior

De tot allò que s’ha dit, el lector percebrà fàcilment que la filosofia inclosa en aquest llibre és molt escèptica, i tendeix a dar-nos una noció de les imperfeccions i límits estrets de l’enteniment humà. Gairebé tot raonament humà es redueix aquí a l’experiència, i la creença que l’acompanya s’explica només com un sentiment peculiar o una concepció vívida produïda per l’hàbit. Però això no ho és tot: quan creiem en una cosa qualsevol de l’existència externa, o quan suposem que un objecte existeix després de deixar de percebre’l, aquesta creença no és res més que un sentiment del mateix tipus. El nostre autor insisteix en altres - i variats - tòpics escèptics, i conclou, resumint, que assentim a les nostres facultats i emprem la nostra raó només perquè no ho podem evitar. La filosofia ens convertiria totalment en pirrònics, si la naturalesa no fos massa forta per impedir-nos-ho.

En aquest text ens parla que Hume es bastant escepticista i ens parla dels límits i les imperfeccions del coneixement humà.
Per tant, el coneixement humà queda reduït a l’experiència, perquè la creença és un sentiment, produït per un hàbit de l’experiència adquirida.
Per exemple els objectes creiem que existeixen quan deixem de percebre’ls.
Per tant, Hume diu que acceptem les nostres qualitats i defectes i que utilitzen la raó perquè no ho podem evitar, es la nostra naturalesa humana.