Sembla evident que els fins últims de les accions humanes no poden ser explicats, en cap cas, per la raó, sinó que es recomanen del tot als sentiments i afeccions del gènere humà, sense dependència de les facultats intel•lectuals. Pregunti’s a un home per què fa exercici; contestarà que perquè desitja conservar la salut. Si se li pregunta llavors per què desitja la salut, respondrà al punt, perquè la malaltia és penosa. I si es prossegueix l’enquesta i es desitja saber la raó per la qual odia el dolor, no en podrà donar cap. És aquest un fi últim, que no va referit a cap altre objecte. Potser a la segona pregunta, per què desitja la salut, pugui contestar també que és necessària per a l’exercici de la seva vocació. Si se li pregunta que per què desitja això, contestarà, sense més, que perquè desitja diners. Si se li pregunta per què?, contestarà que és un instrument de plaer. I és absurd preguntar-li la raó d’això. És impossible que hi hagi un procés in infinitum; i que una cosa pugui ser sempre la raó per la qual una altra és desitjada. Quelcom ha de ser desitjable per si, i pel seu acord i conveniència immediata amb el sentiment i l’afecte humans.
En aquest text Hume ens parla de la moral, diu Hume que les accions humanes no provenen de la raó, sinó dels sentiments. El sentiment és el que serveix com a fonament de les nostres tries. La raó ens podria resoldre els dilemes morals i determinar el que hem de fer. Però la raó tota sola no pot promoure l’acció, perquè són les passions i els afectes, els que mouen la nostra conducta.
Nosaltres estem atrets per aquelles coses que ens causen plaer i rebutgem el dolor. Això no té explicació, el funcionament dels sentiments és degut a la constitució original de la nostra ment.
No podem explicar totes les nostres accions per la raó, no hi ha un procés infinit en el qual nosaltres ens movem sempre per la raó. Sinó que ha de ser desitjat. Ens movem a través d’unes virtuts i deures morals.
En aquest text Hume ens parla de la moral, diu Hume que les accions humanes no provenen de la raó, sino
No hay comentarios:
Publicar un comentario