Projecte 4 El pensament de Leibniz

El pensament de Leibniz es pot dividir en quatre grans parts:
- La primera és la teoria de la substància: Leibniz esta d’acord amb Descartes en concebre la substància com una realitat autònoma e independent de qualsevol altre, però no esta d’acord amb el concepte mecanicista i la idea d’extensió de Descartes, ell defensa un dinamisme perquè allò que es simple no pot ser extens.
Segons Leibniz, existeixen infinitat de substàncies simples a les que anomena mònades. Entre elles no intervenen, ni es modifiquen, ni es determinen, sinó que la mònada de les mònades, que és Déu, es qui fa que en l’Univers i hagi una harmonia preestablerta.
- La segona és el tema del principi de raó suficient. Aquesta part es divideix en dos tipus de veritats que són:
• Les veritats de raó: són veritats necessàries i el contrari es impossible.
• Les veritats de fets: capten a través de l’experiència, estudi e investigació.
- El tercer tema és el problema de la llibertat: Leibiniz va defensar sempre la llibertat del esser humà per actuar d’acord a la seva voluntat, i això explica la seva teoria a la distinció entre veritats de fets i de raó.
- L’últim tema del pensament de Leibniz va ser Déu i el principi de les veritats de raó suficient: Segons Leibniz, les veritats de raó es basen en l’enteniment diví, i les veritats de raó en la voluntat divina, que ha decidit crear un món. La raó per a que Déu crearà aquest món i no un altre es que aquest món es el millor de tots els mons possibles. Després ni el mateix Déu seria lliure per a crear distintament a aquest.